Passa al contingut principal

L'udol del vi

Lucernam adhibere in meridie . 
(Mostrar el sol amb una llanterna) 
Erasmus de Rotterdam.

Aquest dol de sol
a la vinya no hi té lloc.
Caurà el most a la gola
del llop, la fosca,
i l'udol del vi 
es farà glop
a fons, al dors,
al món de nit
que es plany de tot.

Rés. 
A la porta el duc
i al clatell,
i al canell.
El sintagma
i el nom
no abasten
prou:

....

Jo. 

Un altre riu
en el fang ara ressec

....

ex cursum perficio

Comentaris

  1. Respostes
    1. Ets com el safrà: petit però elegantment saborós.

      Un petó molt fort!

      Suprimeix
  2. Noia, és bell però dur! Espero que et serveixi per estar millor, aquesta és la idea!

    ResponSuprimeix
  3. Si el vi va a parar a la gola del llop, és el més normal que acabi udolant...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  4. Tu fas que les paraules abastin prou. Déu ni do, quin ritme!

    ResponSuprimeix
  5. Un poema amb denominació d'origen: Verdú

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. TU sí que en saps... Has de venir a la Primaveral.

      Un dring a la nostra salut!

      Suprimeix

Publica un comentari

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Publicacions populars