L'udol del vi
Lucernam adhibere in meridie .
(Mostrar el sol amb una llanterna)
Erasmus de Rotterdam.
Aquest dol de sol
a la vinya no hi té lloc.
Caurà el most a la gola
del llop, la fosca,
i l'udol del vi
es farà glop
a fons, al dors,
al món de nit
que es plany de tot.
Rés.
A la porta el duc
i al clatell,
i al canell.
El sintagma
i el nom
no abasten
prou:
....
Jo.
Un altre riu
en el fang ara ressec
....
ex cursum perficio
...però el pronom ajuda...
ResponEliminaTU sempre m'hi ajudes.
EliminaGràcies!
Tu tens tot el verb, cantireta.
ResponEliminaEts com el safrà: petit però elegantment saborós.
EliminaUn petó molt fort!
Noia, és bell però dur! Espero que et serveixi per estar millor, aquesta és la idea!
ResponEliminaIdea: nosa al cervell.
Elimina:-)
Si el vi va a parar a la gola del llop, és el més normal que acabi udolant...
ResponEliminaPetonets.
Si el llop es fa amb el vi, hem begut oli.
Elimina:-)
Bon vi, Cantireta, d'alta graduació.
ResponElimina14º de negre Bru de Verdú us esperen a casa.
Eliminamercès!
Tu fas que les paraules abastin prou. Déu ni do, quin ritme!
ResponEliminaFins a TU, també? :-)
Eliminagràcies, carinyo....
Un vi de mal pair.
ResponEliminaUn udol llarg i llastimós.
EliminaUn poema amb denominació d'origen: Verdú
ResponEliminaTU sí que en saps... Has de venir a la Primaveral.
EliminaUn dring a la nostra salut!