Ves al contingut principal

totes les vocals a la boca

Fes-me un regal. Dels que la fal·lera de tenir-te em faci desjunyir-me'n. Com una antítesi del cos: unir-nos per respirar, tot i el passatge estret entre les boques. Fer una pira de propòsits, cremar-la mentre véns, agosarat. Fes-me tots els petons del món a la llum nua, que res m'endolceixi el sèver en què t'he cristal·litzat. No a la penombra, no, amor. Tu com ets, sota el pàmpol encès, perquè mirar-te sigui advocat i judici alhora. Pren-me de nit per amoixar-me al teu son. Llençol, sols. Fes-me esdrúixola, 

totes les vocals a la boca. 

Robbers by The 1975 on Grooveshark

PStt... Bon dilluns, i que la setmana que comença ens sigui favorable. Demà us penjo un article meu.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX