S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 22 de novembre de 2014

Càntir

Sense llengua. Fins i tot sense massa aigua. Amb el broc petit per anar trafegant sense fer soroll i sense empassar massa fel. Des de l'Urgell que no és paisatge fidel dels que l'habiten. I t'estimo, Jaume.

PD. Un vídeo que ha fet el meu Sant. :-)

22 comentaris:

  1. Que supermaco! D'un càntir, si no n'entra no en surt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena... estàs inspiradíssima últimament.

      :-)

      Elimina
  2. Cantireta, felicitats pel video. Si no és teu, felicita al seu autor.
    L'ave Maria que sona de fons lliga perfectament amb les mans que van treballant el fang.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor n'és el meu marit, lo Sant de casa... anomenat aixines des que l'Elvira Lindo també ho féu amb el seu.

      Cantar i treballar. Fer la feina amb un fil de veu elevant-se...

      :-)

      Elimina
  3. Ui, jo que faig col·lecció de càntirs,( o sellons) aquest model no el tinc, ja miraré si el trobo...Molt bonic el vídeo.
    No entenc gaire això de l'Urgell, "que no és paisatge fidel dels que l'habiten"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vós no teniu el negre de Verdú??? Mira que no et dixaré comentar-me més... ;-)

      Els de l'Urgell viuen dividits: hi ha qui diu que des de Tàrrega tot és Segarra pel territori i el clima. Pro aixines estem, Urgellencs i procurant no perdre cap gota d'aigua.

      Gràcies pel comentari, solet!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Vós encara més per aquest adjectiu.

      Un petonàs!!

      Elimina
  5. Amb una gran paciència. De vegades en la solitud dels terrats que miren el cel buit. Potser mig ple com el càntir, que ressona en el silenci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se m'eixampla el cor en llegir-te, Olga.

      No t'enyoro gaire...només una mica. :-)

      Elimina
  6. Respostes
    1. I en fer-se sòlid, reté l'aigua i humiteja la gola del més descregut...

      Elimina
  7. El teu sant fa vídeos molt xulos.

    De veritat que si.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier.

      Abraçades urgellenques...

      Elimina
  8. treballar la terrissa (és terrissa?) té alguna cosa de màgic, com l'amor :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no s'estima la terra que es trepitja, no es pot convertir en humilitat. La terrissa ens recorda el nostre pas: feble si massa humit, autoritari si ressec.

      Una abraçada ben llarga, carinyo.

      Elimina
  9. El teu Sant és un artista fen vídeos. Felicita'l de part meva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diu que si vols que et gravi la veu. Que també practica.

      :-)

      Elimina
  10. Aquí el Sant:

    Us agraeix MOLT, MOLTíSSIM que sigueu tan gentils i amables. Us dedica un somriure dels que fam esberlar la terra seca i brollar l'aigua més clara, la que em dóna el nom literari, cantireta.

    I us envia abraçades de les seves, que no s'obliden.

    :-))

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!