COU
i del verd
abans
arreu se sabia
perquè la sorra em tibava
des de l'aigua
ja no.
cou i sento
passar el full
tallant de la sorra
sense aigua.
I em cria el corb
dins la negra nit
de la gola.
Udola
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'agrada la partitura que has fet, tot i no acabar d'entendre-la.
ResponEliminaSi passes tu, la partitura es fa clara. I deixo de ser finestres negres.
EliminaUna abraçada gran, xato.
Un udol misteriós. Potser llunyà?
ResponEliminano tant com perquè la lletra no hi arribi. i l'ull s'enteli mentre es llegeix...
EliminaLa idea de la sorra i l'aigua em captiva. Sense aigua cou de viure.
ResponEliminaNena, què maco. I què semblants som.
EliminaNo seria l'udol del llop? Hi havia lluna plena???
ResponEliminaPetonets.
No, era lluna nova dins de la gola. El dolor fa udolar.
Elimina