Càntir
Sense llengua. Fins i tot sense massa aigua. Amb el broc petit per anar trafegant sense fer soroll i sense empassar massa fel. Des de l'Urgell que no és paisatge fidel dels que l'habiten. I t'estimo, Jaume.
PD. Un vídeo que ha fet el meu Sant. :-)
PD. Un vídeo que ha fet el meu Sant. :-)
Que supermaco! D'un càntir, si no n'entra no en surt.
ResponEliminaNena... estàs inspiradíssima últimament.
Elimina:-)
Cantireta, felicitats pel video. Si no és teu, felicita al seu autor.
ResponEliminaL'ave Maria que sona de fons lliga perfectament amb les mans que van treballant el fang.
L'autor n'és el meu marit, lo Sant de casa... anomenat aixines des que l'Elvira Lindo també ho féu amb el seu.
EliminaCantar i treballar. Fer la feina amb un fil de veu elevant-se...
:-)
hipnotitzant! M'ha encantat...
ResponEliminaMerci, carinyo.
Elimina:-)
Ui, jo que faig col·lecció de càntirs,( o sellons) aquest model no el tinc, ja miraré si el trobo...Molt bonic el vídeo.
ResponEliminaNo entenc gaire això de l'Urgell, "que no és paisatge fidel dels que l'habiten"...
Petonets.
Vós no teniu el negre de Verdú??? Mira que no et dixaré comentar-me més... ;-)
EliminaEls de l'Urgell viuen dividits: hi ha qui diu que des de Tàrrega tot és Segarra pel territori i el clima. Pro aixines estem, Urgellencs i procurant no perdre cap gota d'aigua.
Gràcies pel comentari, solet!
Preciós!
ResponElimina:)
Vós encara més per aquest adjectiu.
EliminaUn petonàs!!
Amb una gran paciència. De vegades en la solitud dels terrats que miren el cel buit. Potser mig ple com el càntir, que ressona en el silenci.
ResponEliminaSe m'eixampla el cor en llegir-te, Olga.
EliminaNo t'enyoro gaire...només una mica. :-)
Que tendres :)
ResponEliminaI en fer-se sòlid, reté l'aigua i humiteja la gola del més descregut...
EliminaEl teu sant fa vídeos molt xulos.
ResponEliminaDe veritat que si.
Petons.
Gràcies, Xavier.
EliminaAbraçades urgellenques...
treballar la terrissa (és terrissa?) té alguna cosa de màgic, com l'amor :)
ResponEliminaSi no s'estima la terra que es trepitja, no es pot convertir en humilitat. La terrissa ens recorda el nostre pas: feble si massa humit, autoritari si ressec.
EliminaUna abraçada ben llarga, carinyo.
El teu Sant és un artista fen vídeos. Felicita'l de part meva.
ResponEliminaDiu que si vols que et gravi la veu. Que també practica.
Elimina:-)
Aquí el Sant:
ResponEliminaUs agraeix MOLT, MOLTíSSIM que sigueu tan gentils i amables. Us dedica un somriure dels que fam esberlar la terra seca i brollar l'aigua més clara, la que em dóna el nom literari, cantireta.
I us envia abraçades de les seves, que no s'obliden.
:-))
Molt bonic!
ResponElimina