Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
El padrí de la congregació saliva. El temple és ple. S'hi fa un silenci esfereïdor. Ell saliva. Els testicles pugen i tornen al seu lloc. Una petita erecció s'hi insinua. Obre la boca i pregunta: "Hi cap, ella?" I un orgasme en forma de sospir les envaeix, càlid, cofoi, complert. "Quin hiat joc de paraules més suggeridor...un altre....un altre...un aaaaaahhhhhhh....!" PD. Em cal padrí per a perpetrar fer un atracament recital poètic a Barcelona/Tarragona/Girona/Les Oluges/ Els Omells de na Gaia/ i altres localitats igualment remotes. Imprescindible domini dels rems de les rimes de les bromes alexandrines, ex-fumador (si se'n fum de mi tampoc passa res) i sobretot, sobretot, AIXERIT. No ho havia dit? Això, aixerit :-D
Un padrí aixerit... mmm estaré atenta als esdeveniments! :D
ResponEliminaJa n'hi parlarem, dels esdeveniments. Dels padrins no, potser no se dixen.
Elimina:-D Un petó....