SELFIE
Si ens miro massa en aquesta foto imaginària, m'erro sense rumb en el negatiu del cos aclofat al damunt del dubte que no gosa romandre a les fosques. Revela'm. Rebel·lem-nos contra l'amor in-di-visible. Vine amb un llapis de carbó ardent, dibuixa'm a la pell. Perfuma'm amb timó des de l'est i fins a l'oest. Un pit t'assenyala l'aroma des del mugró. L'altre exalça l'honestedat perfumant la vall sencera on desitgem fer parada i fonda de l'excursió al desig. Que el baf et vesteixi amb un somriure lluent. Et diré què ruc ets mentre et fas un te, o un text sencer, o un test d'una sola pregunta, amb aquest selfie imaginari del meu cos nu.
De bon matí, fins i. Tot abans de pasar-me'l, ja em trec el barret i et faig reverències. Un poema preciós.
ResponEliminaBon dia ...
En el seu moment va ser inspirador de sospirs. De tota manera, sospirar es pot fer sempre, si se sap llegir i respirar poc a poc...
EliminaBon vespre, estimada.