JOANA (D'ARC)

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc

"Joana?....Sí, jo....Dona...No, la de França,....doncs com t'ho diré... hi havia un tren, una via, un parell d'entrades... Hi entraven i sortien persones....Lo típic...No...no sé perquè ho dius. No. Ni mica. Ni idea.....Ves a saber....Ara t'he de deixar...Un altre dia parlem, d'acord?...Tu també...Adéu." Joana (d'Arc) no tanca el telèfon mòbil que es recarrega gràcies a Càritas i es deixa caure del tamboret on ha segut fins ara. El seu cos desmenjat espetega contra el terra brut de burilles i mocadors de paper del Bar del Triomf d'abans de ser la pagesa que diuen era. La pleguen, mentre ella mussita un "Joana, com la del quadre" i el cambrer li serveix un cafè ben carregat. Aquella nit tornarà a dormir al refugi per als sense sostre, i esgotarà totes les hores d'obertura del seu reducte imaginari, on creu haver salvat un país sencer de la incultura i la barbàrie. 

PD: Una participació desoladora als Relats Conjunts del mes d'Octubre. :-(