C'est la vie...!

1. Em cau la pulsera d'or que em va regalar ma mare dins de la toilette. Agafo unes pinces de cuina, i amb  delicadesa de chef cook les pesco del mar casolà de la tassa. He rescatat uns 60€ de metall preciós. La rento, les rento ( polsera, pinces ) i la porto a arreglar. Llenço l'aigua del mar biològic al Xercavins. Respiro alleujada. No fan pudor.

2. Em banyo a la piscina del poble. Sóc feliç. Em trec les ulleres de peix. Surto i després d'eixugar-me el cap i els braços em disposo a buscar les ulleres de debò dins del seu recipient de plàstic vermell. L'obro. Trec 1/2 ullera. L'altra és dins. O em creix el nas per aguantar la mitja ullera, o se'm cura la miopia en un tris-tras, o m'he d'anar a arreglar la muntura. Em poso les ulleres de peix per trobar la meva família i no ser acusada d'abandó familiar, i saludo als que aconsegueixo conéixer. Realment, semblo un peix fora de l'aigua. Per sort, tots els meus fans encara estan de vacances, i els paparazzis no saben on para Verdú. Respiro alleujada. A casa tinc unes altres ulleres. Sóc rica en diòptries per a malastrucs ( llegeixi's gafes ). Surto al món. I el trobo igual que amb les ulleres de peix. Yipee!!


3. No va internet. Ens estirem els cabells preguntant-nos quina n'hem fet. El cable és a lloc. L'endollem. Darrere de l'aparell hi ha un botó. Estava en posició "off". Torna la normalitat a casa, tornem a estar connectats amb el món.

4. M'han regalat una ploma estilogràfica. Ja en tinc unes 7. Ara em falten paraules per escriure.

Faig un somriure sorneguer. De no ser pel que explico no estaria somrient. Bon dimarts!!