Ruan Ji

Més sovint del que m'espero, em donen llibres. Els llibres que omplen la meva vida, i els meus prestatges, són compres fetes amb l'intel·lecte i el cor, que en moments donats il·luminen o exemplifiquen la meva vida docent. D'altres llibres, són donacions des del cor. Aquest n'és una, magnífica, un regal per als sentits, que dóna sentit a la vida. Jo he fet la traducció al català del cant 52, que trobareu en "Songs of my Heart, the Chinese lyric poetry of Ruan Ji", translated by Graham Harthill and Wu Fusheng, Wellsweep Press, 1988.

52

La gent diu que vol viure més del que es pot.
Un cop fet, però, què més
                                        desitjaran ?
La grua groga crida el seu genet immortal.
Hom no pot esperar tenir una vida eterna.


Tot sol, m'assec entre les pedres de les muntanyes.
Tinc el cor adolorit, enyoro el company.
Penso en els Immortals, quin anhel els turmenta?
Amor i harmonia íntima entre tots dos.

La bellesa se'n va igual que s'esvaneix aquest matí,
el plaer que duen la fama i els diners dura
                             un moment fugaç.


No et capfiquis en el demà.
Aquest vespre mateix rebrem la més gran decepció.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca
Verdú, 31 d'agost de 2011