I no
perquè encara no sé si hi sóc... Potser més tard podré trobar el GPS i a la Montse dins del mirall. Ahir en vaig fer 44. Torneu i a mi del viatge de vagàncies quan vulgueu. Petons.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Va dona, que 44 no són tants. Potser has tingut un ensurt, però d'aquesta et recuperes ràpidament.
ResponEliminaBé, jo malgrat els sentiments contradictoris d'aquest post, et vull dir ben alt i ben fort PER MOLTS ANYS!
ResponEliminaJa està bé que encara no sàpigues si hi ets, així estaras ben entretinguda buscant a la nova Montse! Malament rai si aquestes alçades ja tinguessis tota la feina feta, seria ben avorrit...
ResponEliminaPerò anem al gra...moltes felicitats cantireta! Disfruta'ls molt i fes-ne d'ells una edat ben especial!
Fa uns quants anys aquest número anava molt bé per a calmar la tos.
ResponEliminaMoltes felicitats!