CARTA A L'ORIENT

Benvolguts Reis de l'Orient:

Sàpiguen que, a casa meva, la seva corona

la llueixen els homes que sense fressa

fan feina i posen calma a les hores i a les mans

de la dona que, en bata, els adreça aquesta carta.

Els meus Reis, que són dos, però en valen Tres,

no han  dut mai mirra a les butxaques, ni or als canells,

però en boca de plata les paraules que hi neixen fan fruit.

I els camins, sense bou ni mula que els escalfin, duen

a escoles i cases i sots sense massa metàfora ni atonies,

perquè ells, que saben què és l'esforç i l'ànsia, creuen

en MI, la 3ª nota del pentagrama, el possessiu de l'úter

que ens agermana i ens dóna caliu. El JO més íntim.

I en aquesta nit que serà freda, fosca i gebradora,

veurem quins súbdits es pleguen a les ànimes dèbils,

i en sacs de platí guarden les desferres de la mentida.

No els jutjarem pas... Ahir ens fèiem costat des del foc

més noble i antic, mentre guaitàvem altres vides a la llàntia

màgica de la distància i la tècnica, i ens hi emmirallàvem.

Altres, tant o més fràgils que la paraula que ens dreça,

s'emocionaran amb el rostre bru del sutge i el brocat,

i es faran promeses de vida i d'esperit sense fons,

perquè potser ja només els queda el racó dels 400

amb què alimentar els ocells del niu que volen volar sols...

Sigueu benèvols. Deixeu rastres d'humanitat en caixers,

escalf fòssil refinat en dipòsits ran de carrer, peixeu el neulit

i abrandeu-vos amb el garrí i el malànima que dels glans

en fa esclaus de la producció i de la inconsciència i el greix...

Doneu-nos un cor de nen amb què encetar aquest any dissortat,

mateu l'avorriment de la cel·lofana i el desencís del fart de tot,

i aixequeu-nos un pam de la nostra bruta, inhòspita realitat,

així com nosaltres posem el mitjó amb el pa ressec i l'aigua

per a fer realitat, un altre any, els somnis dels 3 reis savis d'orient.