PERQUÈ ESTIMAR?
Perquè ens cal l'amor? Perquè morir mentre s'és viu, i alhora desitjar viure per saber que el moment es fon, i en ell la memòria de la justícia, i dels retrets, i de les últimes paraules que no tenen lloc on caure, si no és al pit? Perquè estimar, si no és per perdurar en el temps? I perquè dir-ho, si l'amor és als ulls de qui et mira? I alhora, beure de les paraules de qui t'estima...
A LA FINESTRA- Carl Sandburg
Doneu-me fam,
o déus que, asseguts, doneu
les ordres al món.
Doneu-me fam, dolor i desig,
barreu-me el pas amb vergonya i fracàs
a les portes daurades de la fama,
doneu-me la vostra fam més dolorosa i lamentable!
Però deixeu-me una mica d'amor,
una veu amb què parlar quan el dia fineix,
una mà que m'acaroni en la cambra fosca
i trenqui la llarga solitud.
En el vespre de les ombres diàries
que desdibuixen el sol a la posta,
una estrella petita es perd i va cap a l'oest
des de les platges canviants de l'ombra.
Deixeu-me anar a la finestra,
i des d'allà mirar les ombres del capvespre
i esperar i saber l'arribada
d'un poc d'amor.
Traducció de Montserrat Aloy i Roca
A LA FINESTRA- Carl Sandburg
Doneu-me fam,
o déus que, asseguts, doneu
les ordres al món.
Doneu-me fam, dolor i desig,
barreu-me el pas amb vergonya i fracàs
a les portes daurades de la fama,
doneu-me la vostra fam més dolorosa i lamentable!
Però deixeu-me una mica d'amor,
una veu amb què parlar quan el dia fineix,
una mà que m'acaroni en la cambra fosca
i trenqui la llarga solitud.
En el vespre de les ombres diàries
que desdibuixen el sol a la posta,
una estrella petita es perd i va cap a l'oest
des de les platges canviants de l'ombra.
Deixeu-me anar a la finestra,
i des d'allà mirar les ombres del capvespre
i esperar i saber l'arribada
d'un poc d'amor.
Traducció de Montserrat Aloy i Roca
el perquè quan parlem d'amor sobra..
ResponEliminaun post preciós..
uooooo! Ara sóc jo que bado, davant l'amor a la teva finestra.
ResponEliminaNena, m'ha arribat el teu regal de reis un dia abans!! Estic molt contenta de tenir per fi a les mans les teves gàbies :)
EliminaSi Jo també m'he quedat embadoquit llegin-te Cantireta Potent! aquest amor del que parles i parla la cançó,Per cert al Mar i Cel també se la feien aquesta pregunta tont cantant -
ResponEliminaPerqueeeee estimaaaaaarrrr!!!!
Meravellós poema i comentari teu, jo veig en l'amor com tu bé has dit la trascendència però també la consciència, el major do que un ésser pot tenir, la consciència, de fet Déu ho és de consciència, el que passa és que Déu està entre allò masculí la mort, allò finit, i el caos i el tot és posible, allò infinit femení, i en mig camí és Ell.
ResponEliminaHi ha qui arriba a sentir-lo i a comprendre la consciència universal i a fondre's amb ella, hi ha qui l'intuïm i aquesta intuició és l'amor, el dolor també necessari ens fa sentir eixe moment de dolcesa que ens fa la nostra dona o el nostre home assegut a la butaca veient la televisió amb nosaltres, tots dos juntets i amb el calor dels seus llavis a prop.
Molt bon poema, i molt bona el teu comentari.
Vicent
bufa! m'has deixat colpida, astorada de tanta bellesa i tant contingut amorós....no faig broma que estic seriosa brutal i impactant amor que tot ho venç!
ResponEliminaSom éssers socials, necessitem qualsevol sentiment humà com ho és l'amor. Però curiosament també necessitem l'odi, la ràbia... Per poder créixer com a persones.
ResponEliminaBON ANY, bonica!
Perquè l'amor, l'Amor és el que ÉS, un ent absolut que mai no mor.
ResponEliminaSi l'amor és als ulls de qui et mira...Preciós com preciós és el poema...Perquè vull la fama si tinc una mica d'amor i una mà que m'acarona!!!
ResponEliminaPetonets.
Per què ens cal l'amor, preguntes. Per quan mirem per la finestra veure els colors més alegres, alenar l'aroma intensa de la vida i sentir-nos sempre acompanyats, inclús en la solitud.
ResponEliminaUna abraçada amb un mica de calor amiga.
Un poc d'amor i aprendre a estimar cada dia.
ResponEliminaAmor per a no claudicar a les pròpies miseries. Per a saber-nos mereixedors de rebre certa humanitat.
ResponEliminaAquest desig per escriure aquest adient poema . ( excelentment traduit ).
Gràcies per a compartir incerteses. Un petò sincer. :)
Com m'agrades, Cantireta!!! Tocats per l'amor sempre, i ferits per la seva pèrdua; però victorioses amb les paraules que el fem digne dels grans amants!!!
ResponEliminaMeravellós, i la Cecília Bartoli, exquisida!!!!
Per l'amor que tot ho venç!!!! Aix, xiqueta!!!
Doncs el tema és bastant misteriós... no sempre és uniforme i estable, però és el millor que es pot tenir, això està clar. M'agrada beure les paraules de qui m'estima i estimo, m'agrada estar embriagada ;)
ResponEliminaA TOTS: us desitjo la vanitat de tenir TOT l'amor que pugueu suportar, i que us faci feliços i diferents, perquè l'amor ens canvia els registres neurològics i emocionals. I és gratuït, que compta moltíssim.
ResponElimina