NANCY TUNEJADA
"Senyores i senyors... amb tots vostès... l'estrella!!" Avança sense dubtar per la plataforma improvisada que han muntat per a l'ocasió. No hauria de ser allà, però un favor és un favor. "Mira que posar-me aquest maquillatge... M'assemblo a les bledes de "Las Barriguitas"... Si me veu la Barbie amb aquest pijama de porquerola, me dixa de parlar... Ais... i no tinien altra música que lo Manolo Escombra??... Si'stà més passat que les calces llargues per nà a dormir..."
- Mamaaaaaa!!
- Maneeeeeeee!!
- Tu creus que la Nancy té nòvio?
(Mentrestant, en una altra passarel·la...)
"Ascolta, tu, Prats!!... no? pos s'assembla molt a Prats, lo teu cognom... Bueno, lo que sigo...No, no sóc la Nancy... Me dic Lagoona Blue... No, no vinc de l'espai exterior... Que què en penso de la independència de les nines mes enllà de Reis? Que hem d'anar més amunt i treure pit enfora!!... I ara, aquests marcianos, què fan aquí?!!... Com que "El ganxo...el ganxo...!!"??!!... Socors!!...
(La càmera enfoca a la Nancy-Barbie-tunejada penjada en un ganxo de la paret, amb un dinosaure rialler de company)
- Mamaaaaaa!!
- Maneeeee!!
- Tu creus que la Lagoona Blue és una marcianaaaaa??
Tinc un cor de nena. És veritat. Si no el tingués no faria de mare d'una nena que escriu molt bé i fa magdalenes verdes. I d'un nen que riu els acudits surrealistes de sa mare, a pesar de la paràlisi cerebral. Aquest conte està dedicat a tots els que passeu pel bloc, i especialment a la meva musa, la Gemma-Truquem al Gegant del Pi. Fes-me més encàrrecs, sóc feliç sent nena... ;)
Com m'has fet riure amb això d'El Ganxo!! I amb la independència de les nines i la Nancy i la Lagoona! Tens el cor de nena i de mare genial, gràcies per fer-te de musa, és un honor.
ResponEliminaAbraçaaaaaadaaaa per a tu i els nens, que segur que també són genials, i tant! I amunt, sí!
Gràcies. No sé si són genials... Altres ho han de dir. Jo fóra poc objectiva.
Elimina:*
Ets feliç sent nena, i suposo que fent feliços als que llegeixen els teus posts de nines surrealistes que fan desfilades jugant al despiste...
ResponEliminaAquestes sabates deuen haver estat les causants de tot el que ha vingut després.
I com quedem la Nancy té novio o no?
Potser la Nancy-Barbie tunejada, tindrà èxit entre els marcianus i ni sortirà un reguitzell(de novius), que seran amics de la Lagoone blue!!!
Algú la pot baixar del ganxo? Jo no hi arribo...
Molt entranyable Cantireta...
Petonets.
Petons.
EliminaEnhorabona per ser nena, per fer-nos feliços a nosaltres i espero que la teva musa et conservi aquesta teva felicitat!!!
ResponEliminaSi me vol continuaré festejant la casa del Gegant del Pi.
EliminaUna abraçada.
Gràcies per la dedicatòria, perquè hi passava per ací.
ResponEliminaEs tan bonic continuar sent una nena, o un nen, encara que el cabell el porte amb metxes argentades(com és el meu cas); deixar de banda els maldecaps adults, la forma complicada amb la que els adults afrontem els problemes.
Es tan bonic tenir la ment jove...
Besets i abraçades per tu, per la teua filla i el teu fill.
Petons i abraçades pels tres.
ResponEliminaDe tot cor.
El meu cor, també per a tu.
EliminaPetons.
Cantireta em fas petar de riure i m'estarrufes la tendresa...
ResponEliminaDolç. Petons com magdalenes de forner.
EliminaQue rebonic Cantireta!!! M'encantes!!! no t'ho havia dit, encara? :-))) Tenim pendent una trobada!! Ptonets!
ResponElimina:0) Gràcies... M'agrada el teu nom. Duus la llum a tots els que la volen veure.
EliminaSiguis nena i vull una magdalena i un acudit surrealista punyetes !!!
ResponEliminaLagoona Blue jajajajaja i vol dir que aceptes encarrecs , um interesant sabreu.
besades polida. ( petons bonica)
Tots els encàrrecs que sigui capaç d'acomplir. Tinc pendent el teu. Properament.
EliminaPetons, maco.
Aferradetes i bessets pels tres!
ResponEliminaNo deixis de ser nina mai.
La filla dibuixa coses molt curioses. El verb és genuí. El nen trenca foscors quan somriu.Jo ho escric.
EliminaPetons, maquíssima.
Espectacular, sembla que veig l'espectacle en directe i tot!! Ets una nena, una nina, una mare estupenda.
ResponEliminaAixò de la magdalena verda m'ha deixat molt intrigada, els hi tira colorant??
Un petonàs!
L'escalf de la meva lletra t'ha de deixar un petó indeleble a cada galta...
EliminaGràcies.
Ha d´esser més o manco aixi , sa magdalena :
ResponEliminahttp://www.kirainet.com/magdalenas/
;)
No fa gaire bona pinta, sembla una magdalena extraterrestre, però reconec que és molt original :)
EliminaHahaha! jo estic amb la Sílvia, això de la magdalena verda... M'agrada perquè és origginal, però no sé jo si me la menjaria...
Eliminaara, imagino a la teva filla oferint-les amb un somriure...no sabria dir quje no!
El conte de les nines...original com les magdalenes verdes! A saber què pensen de veritat...les nines vull dir...
Un petonàs!
açò ja és una qüestió personal . Diguens a que te gust a kiwi , a pistatxos , a espinaques , a te verd com la de la foto ??? només es colorant ...ahhh explicans per favor !!!!
EliminaLa magdalena és verda, com de bosc. Té l'escorça fosca i el cor més clar, com si volgués fer-se la valenta dins el forn. I és dolça, i gustosa.
EliminaUn somriu mentre menja. Fa recordar ;)
Com les magdalenes no siguin de 'blandy blup'... ¿recordes aquella mena de moc espès?
ResponEliminaAi, Cantireta, de tant anar a la font ens fem miques i bocins. I au, cada any a recompondre'ns.
Una abraçada.
Les recordo. Eren fastigoses ;D
EliminaRecompondre's. Se fa costa amunt... però cal, perquè en depenen tants...
Una abraçada ben càlida, Olga.
Una abraçada també al teu xiquet que no per estar amb aquesta malaltia ha d'estar trist, i de ben segur que haurà fruït amb sos pares i el Nadal i els Reis i el Cap D'Any, que visqueu molts anys, i jo et dic que desitge tenir la sort que té el teu fill i la teua filla, una mare que els estima i els vol, com el que són, xiquets mig homes mig sants, com tota criatura amant de sa mare.
ResponEliminaUna forta abraçada i dir-te que les nines sempre existiran mentre hi haja una dona amant del seu fill, i és perquè les nines ens o us ensenyen l'art d'estimar una criatura.
Vicent
Tenir fills és semblant a creuar ponts trenats amb cordes. És el cor que els creua, perquè la voluntat de trobar-los a l'altra banda és tan gran que hom oblida el material i es concentra en l'ànima.
EliminaPetons.
Hahahahah, que bona que ets, per aquí a les bones sortides, n'hi diem "estàs com un llum de ganxo"!!!, aprofito "lo ganxo" per penjar-t'hi un petonàs.
ResponEliminaEts una marassa, que m'emociones!!!
Ja he rebut a l'escola el que em vas enviar, m'he emocionat!!! "CUM LAUDE"!!!!
:0) Gràcies. Petons...
EliminaSempre m'han encantat els marcianets verds de Toy Story!
ResponEliminaDe fet, jo sóc altra nena: una que imita la veu d'aquests bitxets, "El gaaaaancho... El gancho es nuestro amooo....".
Busque un peluix d'ells...
Jo tinc versions en plàstic que decoren parts de casa meva. Són barats ;)
Elimina