EGO HUMIT
 |
| d'aquesta dona FANTÀSTICA |
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Comentaris
Potser millor reencarnar-nosve en tinta per anar deixant pensaments escrits
ResponEliminaLes taques mai són agradables.... millor diguem que ser poeta vol dir decorar el paper amb un art personal (i a la vegada universal).
ResponEliminaPtonets!
amb la tinta dels dies i de les venes... boniques i suggerents paraules montse...
ResponEliminasembla que estem tots preguntant-nos què significa ser poeta... és una cerca
abraçadetes !!! :-)
Si que és un regal...i no imagines com estic ara mateix...
ResponEliminaNo se com donar-te les gràcies...estic com un xiquet amb un caramel.
Abraçades!!!
Tu si ets meravellosa!
reencarnar-se en papir? no ho se cantireta....paraules precioses!
ResponEliminaEl gaudi en renéixer, sí, especialment en l'aigua (podem dir que en l'aigua de la dutxa renaixem cada dia, no?...) ves quines coses de pensar, mira que sou raros els poetes!
ResponEliminaTacar o no tacar
ResponEliminacrec jo que la qüestió és deixar empremta
sigui en forma de taca
o de píndules poètiques
no cal esforçar-se gaire quan hi ha talent
o potser sí?
Jo, Cantireta, a la pregunta de què som i on anem em vaig respondre en que el món, l'avenir, el futur, present i passat serà com voldrem, potser hi ha qui paisca un món on la reencarnació siga factible, hi haurà altres que preferisquen morir i acabar amb tot, tot és possible malgrat no ser-ho de possible, i per què no, si tu ho vols et reencarnaràs en el que vulgues i com vulgues. Si més no eixa és la meua opció positiva a la mort, que serà en mi vida, eterna.
ResponEliminaVicent
Reencarnar-nos en poetes de nou.
ResponEliminaSi es tracta de deixar empremta amb la tinta dels dies, jo dec ser molt poeta, perquè ja he arrencat molts fulls de calendari...Però amb això no n'hi ha prou, llàstima!!!
ResponEliminaPetonets.
humitat , més encara ? reencarnar-se uff amb lo que costa viure aquesta vida tacant-se o no .
ResponEliminaAmb tot cas la poesia sempre ha de mullar, amb sol o sense.
petons renascuts.
Llegint-te, acabo de llegir poesia.
ResponEliminaUn petó, noieta!
:)
From bitter searching of the heart we rise to play a greater part.
ResponEliminaLeonard cohen. Villanele for our time
Poeta es cor
Aiii, llàstima que no crec en les reencarnacions. En això no he sortit pas massa poeta.
ResponEliminaPer cert, m'ha encantat que musiquis aquest post amb els First Aid Kit! No són pas massa coneguts, però jo els trobo genials! (i no és perquè el bateria sigui amic meu... nooooooo)