NENA
Corre cap al menjador, astorada i xisclant. Diríeu que alguna cosa dolenta ha passat. De cop, es fa la llum: "Oh, un petó!! L'he sentit des de la cuina!!" Porta el davantal damunt d'un vestit de seda verda, els ulls pintats. És nena. Per altra banda, avui serem els seus cobais. Sucarem magdalenes verdes a la llet...
Nyam!
ResponEliminaquin bon regal de reis!
:)
Un petó de la mare, sempre és un meravellós regal...
ResponEliminaAvui he descobert la teva preciosa carta a l'Orient, que ahir se'm va passar, snif!
I un petó de la filla, també...Ui, quants lapsus!
EliminaSegur que les magdalenes eren boníssimes. Quan el principal ingredient és l'amor surten per llepar-se els dits!
ResponEliminaPetonets a les dues.
Molt amor es respira a casa teua. Ho saps, oi?
ResponEliminaEls petons , puc imaginar-me el tast i la bona olor de la nena i imaginar el vestit verd tant hermos. Deixem però que pugui gaudir de les magdalenes ( una foto si és posible ) i imaginar que també estic sucant.
ResponEliminaMolts bons i reis , plens d´aquest instants feliços.
Una forta besada per a tots els teus i per a tu , clar.
aixi dona gust esser cobaia. :)
Eliminaja ja ja! Sona a bon moment!
ResponEliminaUn bon instant familiar, el petó d'una criatura xicoteta és com l'aigua quan hi ha set, és el millor que ens pot donar la família, l'entranyabilitat de la família.
ResponEliminaUna abraçada a tu i a la teua filla.
de Vicent
NENA, cada cop que la sento, em ve una gran enyorança, qui m'ho deia, ja no hi és!!!
ResponEliminaTu encara la sents!!!
Petonssssssssssss de colors!!!
Bon rollet amb madalenes
ResponEliminaper sucar-hi pa
alehop!