RIMA o RAÓ
"I fa veure que és mort?" El gat es socarrima les celles. Les espelmes encara brinden per encendre meravelles en les parpelles closes dels que mirem més enllà. Jack Skeleton canta a l'amor, tot i estar difunt. Olor de magdalenes recent fetes. Poso noms a les gallines, tant se'ls en fot, es confonen, semblen una i una i una, totes al galliner, cloquejant. Ponen 6 ous, ponen sous com d'or, cap de 2 rovells. I al veí se li torna a cremar el sopar. Llegeixo blocs. Podria deixar d'escriure avui, dia 2 de gener de 2013. Hi ha qui amb poc arriba lluny i fondo. Deixeu sinceritat. Deixeu que us miri (de perfil). Remo amb raons cap a la riba. I rima i raó, del Dave. Petons...
Jo visc la vida sense por a expressar-me, sí a ferir però no a expressar-me, perquè com oic d'aquest escrit la mort podria arribar-me dins d'un instant o dins de deu o quaranta anys, qui sap.
ResponEliminaI en un moment a altre també podria deixar d'escriure, i cal ser valents com tu per escriure i fer el que a un li plau.
Una abraçada
Vicent
Sempre aquesta obsessió sobre tancar les pàgines de les nostres escriptures... sempre ens acompanya.
ResponEliminaSalut i potxons i bon any!
Podries seguir escrivint, avui i demà dia 3 de gener de 2012...
ResponEliminaLlisc escoltant I Know Why de Red Garland, i et llisc com el degotar de les tecles del piano... per açò llisc blocs, per no perdre aquestes estones, per tastar el temps a poc a poc, amb deler
ResponEliminaUna abraçada
Realitat vestida d'esponteneitat i màgia. M'agrada, m'encanta!!! Rima i raó rimen perfectament!
ResponEliminaSense manllevar obligacions, quan la nostra voluntat s´imposa, estem on volem estar, i això és un privilegi que només tenen els intel.ligents.
ResponEliminaDoncs és una bona manera de començar l'any. Amb frases curtes, amb ritme. I amb rimes i raons, per suposat.
ResponEliminaLlegir blocs és una bona activitat! I escriure'n una altra de molt bona.
ResponEliminaDinamisme, dinamisme, que això encomana el teu escrit.
ResponEliminaPerò no pots deixar de cremar paraules perquè els altres les necessitem; cremarem els dies, i les històries, i cercarem tot allò que encén la passió per viure amb intensitat cada segon, i alenar els moments que ens fan perdre el cap. I llegiràs blocs, i seguiràs escrivint... Oi tant que sí!!!!
ResponEliminaPetonssssssssssss!!!!
Ai, Cantireta, quanta activitat...
ResponEliminaRema, rima, raona i escriu, sobretot!
rimar abans que raonar ! per cert m'encanta la teva manera peculiar de barrejar ironia fina, poesia i enginy.....segueix segueix escrivint almenys fins que les gallines responguin pel seu nom i sàpiguen el de cadascuna!
ResponEliminaEns anem llegint... de perfil!
ResponEliminaels amics de la penya bogarde et demanen una foto teva per il·lustrar la teva estampa al costat de la resta de gent de l'univers bogardià...mira, amiga, jo vaig passar per la mateixa necessitat de sortir en el blog del bogardisme i un bon dia els vaig enviar un enllaç que portava la foto que faig servir i des d'aleshores estic immortalitzada a la penya bogarde i surto ben servida. Et recomano que facis el mateix. Envies un enllaç amb una foto teva o un signe que t'identifiqui i ja està. Són gent maca. Ànims.
ResponEliminasovint no distingim si el més proper és aquí o allà, a l'ara o a l'ahir... sovint no sabem si hem de parar o seguir o tot alhora...
ResponEliminagràcies cantireta per la teva sinceritat i per seguir amb nosaltres
rep els meus millor desitjos per aquest nou any que encetem
abraçades !!
joan
A vegades tinc la sensació que navegam la deriva i ni remar fa falta desprès de tant esforç.
ResponEliminaVegades bufa el vent i ens fa avançar cap algun bon port.
tempesta i bonança talmnet la vida. I salut i alegria que no cansa.
Besades
Si deixem d'escriure que ens queda?
ResponEliminaPetons.
Deixa que et miri (de cara) i vegi als teus ulls la il·lusió de seguir fent.
ResponEliminaAferradeta!
T'imagino cridant a les gallines pel seu nom: rosseta, pigada, crestacurta...Coc, coc, cooooc!!!
ResponEliminaPetonets.