Plat(ja) amarg(a)
"Diu que s'enyora, senyora." I la nyora, tan sensible, es torna merenga. La gamba la bufeteja. L'arròs es torna sorrenc. Sorrut, vaja.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
I encara faltava el pitjor, pagar el compte.
ResponEliminaPerò l'arròs es va passar o no?
ResponEliminaSi la senyora s'anyora que remeni bé........l'arrós eh
ResponEliminaUn joc de paraules fetes vers de qui estima les paraules, de qui està enamorat del vers i de la paraula, un bon joc, poema literari.
ResponEliminaUna abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic que comparteix les mateixes paraules que tu Cantireta.
Vicent
Les gambes és que tenen molt mal caràcter, una gamba emprenyada pot esguerrar un bon arros.
ResponEliminaDins l'arròs sorrut, les gambes es bufetegen...Sort que la nyora posa pau..
ResponEliminaBon profit..
Les paraules juguen amb la paella.
ResponEliminaA TOTS: gràcies per passar-vos per aquí. Us vaig preparant cafè :0)
ResponElimina