SINTAXIS
 |
| plogut des d'aquí |
No és perquè és avui. És perquè és SINTAXIS, la brevetat feta veritat. Feliç dia als que estimeu i sou estimats. En això rau la complexitat i la grandesa d'ésser humans.
I si
hagués de dir
que t'estimo i
oi tant que t'estimo
i t'ho dic
un cop i un altre
i més
tu en diries
parataxis
veuries com
el món gira
de nou
el seu eix
TU
desconexia la parataxis però la comprenc i la practic i aquest bonic poema nés la prova , la paradoxa que sintaxis i parataxis més enllà de definicións son sentimnets que compartim.
ResponEliminaAl igual que l´estimació, confluent en tants eixos.
No està gens malament això de ser l'eix del món...
ResponEliminaPetonets.
Felicitats per la part que us toca!
ResponEliminaM'agrada molt la sintaxi! I els t'estimos juxtaposats encara més :D
ResponEliminaCarai, quin poema més ben eixit!
ResponEliminaTenim uns pocs eixos que fan girar el nostre món, els hem de cuidar! Preciós poema (vaig a buscar què és parataxis...)
ResponEliminaAh, esclar, perquè hi ha coordinació, juxtaposició, no dependència... (bé, potser una micona). Encara m'agrada més.
ResponEliminaSense mi, sense tu,
ResponEliminanomes versos
enmig de tots.
Se que hi ets,
saps que estic,
lluny?
oblit?
No.
Potser sols
pero sempre
aqui
l'amor com a eix del món!
ResponEliminaPreciós
ResponEliminam'encanta!
ResponEliminaostres, Tanita, el meu pare l'escoltava fa uns anys...