ME BASTA ASÍ (Tradueixo l'Ángel González)
EN TINC PROU AIXÍ ("Me basta así"), de Ángel Gonzàlez
Si jo fos Déu
i en tingués el secret
faria
algú igual que tu;
el tastaria
(com ho fan a la fleca
quan tasten el pa, o sigui:
amb la boca),
i si el gust fos
igual que el teu, és a dir
la teva flaire exacta, i la manera
de somriure,
i de servar silenci,
i d'estrebar-me la mà amb fermesa,
i de besar-nos sense fer-nos mal
- d'això n'estic segur: hi poso
tanta cura quan et beso;
llavors,
si jo fos Déu,
podria repetir-te sense fi,
sempre igual i sempre diferent,
sense cansar-me del joc idèntic,
ni menystenir, tampoc, la que fores
per la que esdevindries d'ací a no res;
ja no sé si m'explico, però voldria
aclarir que si jo fos
Déu, faria
el possible per ser Ángel González
per a estimar-te tal com t'estimo,
per esperar amb calma
que et creguis tu mateixa cada dia,
que sorprenguis cada matí
la llum sorgida de nou amb la teva
pròpia llum, i retiris
la cortina impalpable que separa
el son de la vida,
i em ressuscitis amb la paraula,
Llàtzer alegre,
jo,
moll encara
d'ombres i peresa,
sorprès i absort
en la contemplació de tot allò
que, en aliança amb mi mateix,
recuperes i salves, mous, deixes
abandonat quan —llavors— calles…
( Escolto el teu silenci.
Sento
constel·lacions: existeixes.
Crec en tu.
Ets.
En tinc prou.)
Traducció de Montserrat Aloy i Roca.
Bonica traducció.
ResponEliminaEs poden començar els dilluns amb bon peu? Com?
Preciós poema i una traducció genal, cantireta... m'ha agradat molt.
ResponEliminaSi digués l'amor que sento de totes les maneres que pogués ... seria una pesada... :D
Preciós!
ResponEliminaÉs un poema que sempre m'ha agradat- González és un dels "meus" poetes- i te'n has sortit amb nota. Amb nota ALTA.
L'Angel González, un dels meus estimadíssims poetes, dibuixa un somriure d'orella a orella per a tu com a mostra d'agraïment. Creu-me!
ResponEliminaper estimart-te tal i com t´ estimo per esperar amb calma a que et creguis tu mateixa cada dia.....
ResponEliminaEs una de les definicions d´ amor mes belles que he llegit mai.
Moltissimes gracies peque
Enigmàtic, però si és el gran Àngel Gonzàlez... ai no, el Angel González.
ResponEliminaI, ¿qui és Ángel González, el gran?
De fet el "si jo fos Déu" o amb ell, amb la frase vol dir, quan jo parle amb mi mateix parle al món, sense necessitat de canons, lleis, tancs, polítiques o pistoles, parle al món des del faristol més alt, i tothom m'escolta, creu-t'ho, perquè és així Montse.
ResponEliminaVicent
OHHH! M'encanta aquest poema, com ja saps ;)
ResponEliminaVes per on, no conec aquest Angel González( investigaré), i no puc dir res de la traducció, però així , en català, l'he trobat molt bonic...Quant estimes algú si hi creus, ho sents i, hi és, fantàstic...
ResponEliminaPetonets.
Potser tenies el poema en castellà aquí al post, no l'he pogut obrir...
S'explicava... i tant que s'explicava! Meravellosament explicat.Ell era déu, ales seves paraules, i tots els que les repetim podem ser-ho també. basta comprendre que cada dia ens podem renovar i ser exactament iguals que ahir però diferents. Bé, això que ell tan bé diu... i que tan bé ens has servit.
ResponEliminaM'encanta!! Un deu per a la traducció :)
ResponEliminaM'agrada Molt el poema i m'agrada Molt la traducció, felicitats!!!!
ResponElimina