LI HO ENCOMANA
 |
| Oh...oxidat... i dat en penyora ;) |
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Etiquetes
Comentaris
Recuperes el bon estil. M'agrada!
ResponEliminaNo l'ha perdut mai!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJosep, gràcies per la frase "el bon estil". Celebro que t'agradi.
EliminaSílvia, gràcies per dir-me que "no l'ha perdut mai". Celebro que encara siguis la llumeta en la meva ullera.
Petons a tots dos (2).
Un teler ben càlid, un text ben poètic i ben preciós.
ResponEliminaEns veiem aviat, eh? quins nervis!
ResponElimina:0) i :-D... (me cau la bava amb la boca riallera...)
EliminaPenjats d´ un fil tots els noms repetits de Penelope. Fets i desfets tots els camins intentant no deixar mes cadavers que els estrictament necessaris i clavant-los visibles enmig del teler. Disculpa i homenatge a la seva entrega.
ResponEliminaPuja a vuit potes cap al cel agraida. Va neixer nomes amb dues. el nom, el foc, el mar i Itaca les van fer multiplicar per quatre
YOU've left me speechless... Thanks, dear!
EliminaMetàfora, paràbola, envitricoll, enginy, laberint, endevinalla, hermetisme: els vestits del llenguatge; les màscares de la realitat.
ResponEliminaLaberint en què l'ull sedueix la mà, i la pell s'entossudeix en tersar el múscul que ja no es fa jove ;)
EliminaEm va dir una dona sàvia que el captaire se'n va esdevingut en príncep al seu castell ufà de no arreplegar, de no collir el fruit de les seues accions, potser perquè sap que fer el bé és també en certa manera ofendre, qui sap? la bondat és un valor absolut o ho ha de ser.
ResponEliminaVicent
Ser bo no val a la Borsa. Ais...
EliminaEstà bé això de marcar-se els propòsits a curt termini i anar teixint... I avui si que ha nevat!!!
ResponEliminaTeixir i marcar amb agulles allà on s'acaba la feina abans del son.
EliminaLlàstima de neu fosa, però millor, que el glaç és traïdor!
Me alegra que mi foto sirva para ilustrar el texto que nos da calor para tanto frío que pasamos estos días.
ResponEliminaMil gracias.
Petons
Gracias a ti. Ya sabes cuánto me gusta lo que haces.
Eliminapretesament he de treure la teranyina del meu cervell i asolir defora els eixos marcats .Fa fred si però escalf els dits tocant als qui anomen , als qui estim i fora de retrets ( no és l´hora , ni el moment, ni l´instant ...) només ens queda estimar-nos , abraçar-nos fort i que el nebot em mostri comes diu oncle amb el llenguatge dels signes. Es el meu teler particular . Serà dificil la neu a Menorca...que nevi si vol ,ara que els meus son en mi .Ara que trob sentit de nou a teixir amb fils forts i amorosos.
ResponEliminaCalents i forts petons. Gàcies per a compartir puntades i teixir pensaments.
Imatges en cada estrofa, teixides amb fils volguts.
EliminaPetons, amb signes d'escalf des del far de l'Urgell.
Veig que el fred i la neu no et refreden la inspiració ni la imaginació, Cantireta.
ResponEliminaLa llar de foc és modesta, però molt tenaç :0)
EliminaAmen!
ResponElimina:0)
Elimina