Passa al contingut principal
Etiquetes

Matèria estimada

Si fossis dits, em trobaries dins i fora d'aquesta joia. Ara, ran de mi, em ressegueixes: el pit, els mugrons i aquest petó que desubica la lletra u de l'engonal. Rius? Sí, de joia per a tu.
gemecs dedicats

Penjo 
els teus gemecs
del 
meu 
cos i en
faig
bellesa i desig.
PS. Inspirat en la joia que la gran Montse Bote va fer per a mi... Molts petons, estimada. Sempre és un plaer estar amb tu. 
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol26 de febrer del 2016, a les 14:41

    Aquesta joia deu fer un bon dringar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:18

      Damunt del pit causa un gran efecte. Sempre fa somriure i provoca preguntes de tot tipus. Sí, dringuen les paraules al posar-me-la.

      :-)******

      Elimina
  2. Montse Bote26 de febrer del 2016, a les 15:36

    Gràcies a tu, la teva poesia m' omple i emociona, la teva companyia un plaer, espero que repetim aviat però sense preses. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:21

      Montse,

      Ets una de les meues millors amigues. La teua creativitat m'emociona, i sovint ens trobem acabant la frase l'una a l'altra. Mirar-te sempre és com fer-ho en un forn on el metall n'és la base i la joia que n'ha de sortir. I sí, els núvols seran meus... estigues preparada :-)

      Petons!!

      Elimina
  3. Carme Rosanas26 de febrer del 2016, a les 19:49

    Preciosa la joia, precioses les paraules...

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:22

      Ella és una joia. Els esbossos són una meravella per sí sols.

      Gràcies!! :-)

      Elimina
  4. Pere26 de febrer del 2016, a les 21:27

    Si fossis una joia et reseguiría amb els dits ,amb alè d'alquimista,
    transmutaria el metall... en la pell que desitjo.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:23

      Les joieres se us disputarien, sent tan bon alquimista.

      ;-)****

      Elimina
  5. Alfonso Robles Motos26 de febrer del 2016, a les 22:59

    Encantadores paraules que fan honor a una joia

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog28 de febrer del 2016, a les 19:20

    Una joia amb personalitat. Suggerent i bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:27

      L'he duta algun cop. A classe no, a no ser que sigui recitant els poemes de les trobairitz...

      ;-)********

      Elimina
  7. Garbí2429 de febrer del 2016, a les 9:50

    metall roent.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:24

      Cou el cotó en dur-la, i es tatua "desig" al pit.

      Petons, salero...

      Elimina
  8. els dies que vindran29 de febrer del 2016, a les 22:47

    Les paraules fetes joies . Materialitat del vers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta1 de març del 2016, a les 2:26

      Un regal meravellós. No m'imagino els dodecasíl·labs en penjoll...o potser sí, fins al melic, on la música seria més íntima.

      ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars