Passa al contingut principal

No diguis pistil en va

Si sóc flor, no diguis pistil en va. No esmentis el pètal que vol envolar-se contra natura, ni esmenis el perfum amb la sobèrbia del que dius és embriac del cos. Si fossis abella, et faria mel i en iogurt als matins m'oferiria en copa oberta només per a tu al calze brunzent. Si em diguessis vesc, jo et diria sí, roi de bermell. Se'm desfà la corol·la damunt del blau enyor, aquella blonda solitària que no sap dir-te els dies ni els dits damunt la pell blanca, la que no és flor d'un dia. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars