No diguis pistil en va
Si sóc flor, no diguis pistil en va. No esmentis el pètal que vol envolar-se contra natura, ni esmenis el perfum amb la sobèrbia del que dius és embriac del cos. Si fossis abella, et faria mel i en iogurt als matins m'oferiria en copa oberta només per a tu al calze brunzent. Si em diguessis vesc, jo et diria sí, roi de bermell. Se'm desfà la corol·la damunt del blau enyor, aquella blonda solitària que no sap dir-te els dies ni els dits damunt la pell blanca, la que no és flor d'un dia.
Dins del calze.
ResponEliminaSagrada forma de l'amor
Elimina:-)
Extraordinari poema.
ResponEliminaGràcies, maca!!
EliminaPetons!
Si fossis abella et plantaria un jardí, perquè amb tant de nèctar poguessis fabricar molta mel, per posar-la al iogurt als matins...
ResponEliminaPetonets
Vós sou poeta fins i tot quan comenteu. Gràcies...
Elimina:-)