Ves al contingut principal

Comèdia cosmètica



En el poble de la comèdia al carrer, l'haver nascut amb sort es transforma en somriures i tustadetes a l'esquena així que surts de casa. Els prohoms del poble saben que poden comptar amb tu per a qualsevol cosa, els locutors de la ràdio envien missatges críptics per a que tu sàpiguis què volen entre propaganda i promoció. Els polítics han adaptat el seu programa per incloure-t'hi, ja que sense tu ells no podran pas guanyar. Si un proletari lletraferit envia un text que voldria llegir amb la seva veu de proletari, mai serà possible. El nascut amb sort se l'apropiarà, i ni es recordarà d'ell quan us trobeu per les voreres del poble. Les promocions d'escriptors foranis se fan en la mesura que els llibreters poden sortir a la foto amb el que diu que escriu. Les botigues de cosmètica aplicada ignoren el funcionari desgraciat en favor de la mestressa habitual, a pesar de voler pagar trinco-trinco les pólvores màgiques per aparentar menys edat. Les voreres són baixes, i els baixadors alts, per si plou ( entre Massalcoreig i Montblanc només cauen desgràcies, per sort del diari Segre, que se'n congratula ). I el pàrquing municipal diu que està ple, i jo comprovo amb estupor que les places de discapacitats estan buides, i només s'hi pot accedir amb parenostres i una targeta d'abonat.
En el poble de la comèdia al carrer, ets visible si compres SOVINT a les botigues. Si no hi compres MAI, ets una idea encara no concebuda a l'úter de la teva mare. No, no sóc comedianta, només en sóc a la fenya i mai quan intento sobreviure a la comèdia cosmètica a 5 km de casa.

PD. Amb el vent a favor i les coordenades ben ajustades, des de Moscou fins a Tàrrega,  les canonades  de l'obertura de Txaikovski poden malmetre seriosament la sobèrbia i la miopia de la capital dels comediants. Apuntin...FOC!!!

Comentaris

  1. Miris a on miris i vagis a parar a on sigui tot és, en certa manera, una comèdia. Des de les converses d'ascensor a les de les tardes de botifarra dels avis al casinet.

    Tot, en la seva mesura, està ben amanit d'unes gotes olioses de comèdia que fan, agradi o no, la vida un pèl més lubricada, i per tant, menys aspra i dura de pair.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX