Filosofia per a covards

Allò que tothom anomena "Hacienda", i et fa confondre amb les cases dels que governen aquest país, també mal anomenat "socialista", i veus marbre a tot arreu i coberts i cignes d'or a l'entrada dels lavabos...doncs bé, aquest ens econòmic, que té un braç molt llarg i dents de sabre, pretèn que em solidaritzi amb els pístrincs i em diu :"Tot el que un deu, l'altre també ho deu". Tinc dues opcions : cobrar l'equivalent a un estadi de promoció, pel qual he lluitat i m'he cremat les celles durant 6 anys, o beure'm l'enteniment i esperar cobrar una 5% part del que val posar l'ascensor per al nostre fill. Ara estaré unes quantes nits consultant el tema amb el coixí, i amb el Sant, i amb els que m'estimen ( de debò, vaja ) i sospesant el risc i l'enrabiada posterior. I així visco, entre la metafísica del cada dia, i la filosofia per a covards que acabo d'inventar-me en el meu Feisbuk . Perquè no cal donar-hi més tombs, és una vida que acaba a mort ( terrible ), si hi pares compte... Us deixo amb una Juanola poètica del Miquel Bauçà, per no anant a cremar contenidors ( vès que no sigui el dinar...)

Avui sabem que els pell-roges,


deu mil anys abans de Crist,

franquejaren quasi d'esma

allò que és l'Istme de Bering,

seguint ramats de bisons.
 
LES MIRSINES
(colònia de vacances)

(1983)