Plany de difunts amb retard

Vaig escriure aquest poema quan es va morir el meu sogre, el Josep Font Estadella, el 13 de juliol del 1996. Ara ja és vostre.

Enderroqueu les esglésies, esbocineu
els camins del terme amb les dents,
i refeu les cases amb argila i graveta,
ben menudes, com abans.
Trenqueu els escuts de pedra, elimineu l'heràldica
dels diccionaris, abandoneu totes les armes.
Feu rodons els angles i esmoleu
les cassoles. Amb escaires, arrenqueu les espines dels rosers
per a que me'n pugui fer collarets.
Convertiu la maçoneria en delicte, treieu-me
les ninetes dels ulls i claveu-me-les a les ungles.
Cremeu les butaques que porten la seva olor.
El dolor ja no és bessó seu. S'ha quedat orfe.
Perquè el mestre dels paletes és mort.


Montserrat Aloy i Roca
juliol 1996- maig 2011