S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 22 de desembre de 2013

PONIEGU (50è aniversari d'una coral)

Avui la coral infantil Mestre Güell celebra, amb un concert de cloenda, els actes del seu 50è aniversari. Jo, entre altres ex-cantaires, estaré entre el públic i després a l'escenari. Aquesta meravella en serà una, de les 3 que cantem. Espero que us agradi.



Cantar…com si fos fàcil. Mirar-se’ls de lluny, com procurant fer-se invisible, com si fos possible no formar part del grup un cop has començat a emetre sons. Ja no ets tu, ets una campana que vibra, un diapasó que sap calibrar la diferència entre el semitò i el bemoll, entre l’alegria i la tristor. T’aprens la música com t’aprens les taules de multiplicar, ara diem “cavall”, ara “cadira”, ara “esquirol”, i la lletra entra suaument, com les carícies dels pares abans de dormir dins del llit, com els rajos de sol a l’hivern, sense fer soroll, i s’hi queden. La música es complica, i la lletra esdevé poesia (ah, no ho sabíeu?, sempre en són, de poetes, els músics…) i tu creixes entre els compassos i els teus companys de cor. Tenies 5 anys al començament, després són 7…9…i marxes de casa, un cap de setmana, amb les partitures al cap, a cantar prop de Barcelona. “He vist el mar, i la Rambla, i Colón!!”, dius per telèfon, emocionada, als pares, que reben la trucada com si la fessis des d’una estació espacial. Als 12 et donen una flauta i t’encarreguen una missió: cuidar-la, netejar-la i bufar-la. Per treure-li els mals esperits…els teus i els del món. No hi ha volta enrere. Saps cantar, saps llegir una partitura, saps com tornar el vent en melodia. Has après a treballar en equip, a prendre decisions, a dirigir i a respectar els companys i a fer cas a la persona que dirigeix. Sí, FELICITAT és la paraula. Per a mi, cantar i fer música són la felicitat feta realitat. I, com va dir Shakespeare, “Si la música és aliment de l’amor, doneu-me’n un excés, de manera que, sadollant-lo, l’apetit pugui emmalaltir i morir.” Gràcies per haver-me deixat experimentar tantes coses.

8 comentaris:

  1. Quina enveja. Jo cantava en una coral però m'anava molt malament per raons personals, i ho vaig deixar.

    ResponElimina
  2. preciós tot plegat, cantireta i la frase del "xespir" genial

    abraçadetes, amb música de fons
    joan

    ResponElimina
  3. quins records! jo mai he cantat en una coral però m'agrada molt cantar.....visca tu el cant , la música i les corals!

    ResponElimina
  4. Ui, jo desafinava molt i les monges em deien que cantés fluixet. És preciós aquest escrit, ple de sentiment. Que passis unes bones festes i que cantis molt!!

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada cantar a la coral, però no he arribat a aquest "nivellaso", nena:
    Saber llegir una partitura, poder fer música bufant i exorcitzar els mals esperits... Quina enveja!
    Que vagi tot molt bé i que ho gaudeixis força, bonica.

    ResponElimina
  6. Cantar és fantàstic, et sents transportat al món de les il·lusions, jo també vaig cantar a una coral durant cinc anys, però vaig haver de deixar-ho. perquè la feina em va "cascar" força la veu...
    Aquests dies he gaudit amb el programa de les corals de TV3, i recordo una frase que va dir una de les noietes del grup Geriona( tot un primor de coral) :Quan cantes els sentiments es converteixen en alegria...
    Petonets, cantaires.

    ResponElimina
  7. Tots hem de buscar allò que ens fa feliç i cantar és molt bonic. Que vagi molt bé el concert

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies de part de la Coral Infantil Mestre Güell. És un escrit preciós i molt emotiu!

    Una forta abraçada Montse!
    Carme, Maria, Núria, Alba i Anna.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!