S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 25 de març de 2014

Pits a mitges

Lo pollastre, ací 

La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l’únic que quedava disponible.


Del gran Pere Calders. I és que les mitges taronges no fan gaire suc ;-D



15 comentaris:

  1. Això és com tenir una arracada i l'altra no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no ho faria mai, això de desemparar una orella! :-D

      Elimina
  2. Genials, tots dos. D'una banda els pits, i de l'altra, en Calders i tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Calders i jo et deixem fer un trio... Véns?

      :***

      Elimina
  3. I és que no es pot ser ambiciós...:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, amb un rotund "NO" un cau de la peanya més alta... ;-)

      Elimina
  4. Ja va fer bé l'estimada, dos millor que un. Dos homes vull dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com t'agraden: alts, morenos i d'ulls verds? Vaig fent la crida al bloc....estigos disponible ;-))

      Elimina
  5. Molt ben buscat i trobat. Jo en vull un.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dels que la Glòria no en vulgui, n'envio un voramar ;-))

      Elimina
  6. Ens acostumem a tot, en qüestió de pits més val no ser massa exigent. És bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre tingui un centre òptic, estarà prou bé...volia dir dos centres òptics, ais :-))

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!