Conjurs en l'època de les galàxies
Copiat d'estranquis d'ací ;-) |
Vet aquí un poema que m'hagués tret de molts embolics...ara que sóc professora, no'm servix de ré...ais... :-))
Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar
Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?
Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!
Déu meu,
estudiar és una creu!
Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!
Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle ben notable;
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent.”
Esperit Sant,
un miracle ben notable;
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent.”
- Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.
Ara només falta un petit detall de no res... que realment funcioni!
ResponEliminaAlgú capaç d'escriure això no és tan ruc.
ResponEliminaQuè lluny em queda la selectivitat!
ResponEliminaA mi en l'examen de llatí em va caure a escollir entre un text de Virgili i Ciceró, si mal no recordo!
que bo , cantireta !! un bon poema amb rima " sonante " ;-)
ResponEliminaPotser demana massa el estudiant gandul. Hauria de conformar-se amb menys:
ResponEliminaFes Esperit Sant,
grandiosa divinitat,
un miracle mesurat
i tots diran
Aprovat, aprovat!!!!
Em sembla que el conjur no servirà de gran cosa, millor una bona "xuleta" ben camuflada per tenir la garantia d'aprovar un examen...I un profe curt de vista!
ResponEliminaPetonets.
Clar, devia escriure el poema la nit abans de l'exàmen, qualsevol cosa abans d'estudiar!
ResponEliminaAquestes tècniques d'estudi em sonen, Aquí en deixo una altra:
ResponEliminaVerge pura, fes que aprovi aquesta assignatura i amb l'ajut de Sant Magí fes que aprovi el llatí.
Mon pare deia una dita valenciana que fa: "Sant Antoni de Gavarda féu un miracle en Antella, caigué una vella en l'aigua i si no la trauen s'ofega". El miracle existeix però si no hi ha darrere qui el faça material no hi ha, cos i essència sempre.
ResponEliminaVicent
Aquestes dites populars ! què bones ! Ara miracle , miracle , ho era !
Elimina