TALONS ENLAIRATS

Con Tacto...del Miquel ;-)

Tanco l'angle per a que res destorbi el tracte entre el pronom personal meu i teu, aquest adjectiu tan poc altruista que em critiques entre anacruses... Et divideixo en totes les parts necessàries per a cabre dins d'aquest espai íntim, aquest vall que es corba dins i fora, i se'ns fa còmplice per la línia divisòria del cotó. No sé comptar els tendrums ara en tensió perquè et tinc prop, no em facis dir on és el polze que em tenalla a l'equilibri precari del desig, i diria que el colze em batega on el cor deixa de pensar. Tinc dos talons enlairats en la facècia del ball lasciu, tots dos apunten bones maneres per aprovar-te.