Pits a mitges
 |
| Lo pollastre, ací |
La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l’únic que quedava disponible.
Del gran Pere Calders. I és que les mitges taronges no fan gaire suc ;-D
Això és com tenir una arracada i l'altra no!
ResponEliminaJo no ho faria mai, això de desemparar una orella! :-D
EliminaGenials, tots dos. D'una banda els pits, i de l'altra, en Calders i tu.
ResponEliminaEn Calders i jo et deixem fer un trio... Véns?
Elimina:***
I és que no es pot ser ambiciós...:)
ResponEliminaJa veus, amb un rotund "NO" un cau de la peanya més alta... ;-)
EliminaJa va fer bé l'estimada, dos millor que un. Dos homes vull dir.
ResponEliminaCom t'agraden: alts, morenos i d'ulls verds? Vaig fent la crida al bloc....estigos disponible ;-))
EliminaMolt ben buscat i trobat. Jo en vull un.
ResponEliminaDels que la Glòria no en vulgui, n'envio un voramar ;-))
Elimina:):):)
ResponEliminaSotabarba enginyós :):):)
EliminaEns acostumem a tot, en qüestió de pits més val no ser massa exigent. És bo!
ResponEliminaMentre tingui un centre òptic, estarà prou bé...volia dir dos centres òptics, ais :-))
EliminaMolt bo!
ResponElimina