TAN DOLÇA :-)
LO LLIBRE! ;-) |
He resseguit el perfil dels teus llavis amb els meus,
jugant a ser la forta. Però he caigut
a la temptació de la teva boca
tan dolça.
M'he deixat emportar pel remolí de sensacions:
la teva llengua sobre la meva pell
abrusant, com lava ardent,
tan dolça.
I gronxada entre els teus braços m'he lliurat,
rendida, fins arribar a la mort.
Una petita mort...
Tan dolça.
És d'aquells poemes que et diuen:
ResponEliminavull que em recitis.
Esplèndid aquest "jugant a ser la forta".
Un poema preciós i al final aquesta "petita mort", la culminació del plaer, tal com diuen els francesos.
ResponEliminaFelicitats a la Glòria.
Bon dia Cantireta.
des que va arribar a mi gratament vaig perduda en aquest bosc de paraules
ResponEliminaUn llibre ple de sentiments, aquest de la Glòria...Gràcies per repartir-ne una miqueta!
ResponEliminaPetonets a tu Montse i a la Glòria.
Quin descobriment! Un poema ben rodó
ResponEliminaGràcies, bonica! M'ha fet molt feliç aquest detall tan bonic que has tingut amb mi.
ResponEliminaI agraeixo els comentaris afalagadors dels companys.
Gràcies a tots!
A mi també m'agrada "jugant a ser la forta"!
ResponEliminaGenial!! Vinc de la ca la Carme que també reciten el llibre, m'heu fet venir ganes de tornar-hi!
ResponElimina