POETA PLANTAT
David, poeta amb lents ;-) |
Si és per la pell,
que sigui llèpola,
palíndrom agosarat,
germen i rovell de l'alè.
Planto llavors del verd
en el verb desitjar.
Si és per la veu,
vine i beu-te-la
mentre la llum neix,
i entra al meu bleix...
M'agraden les sinestèsies.
ResponEliminaÉs preciós... ple d'al·literacions i sinestèsies... m'encanta.
ResponEliminaMira que n'ets de maca, eh?
ResponEliminaPetons!!! :-)
reina de la poesia .....quin goig llegir-te!
ResponEliminaQue bé que sona!
ResponEliminaNena, sempre et superes...
ResponEliminaCaram amb el poeta ben plantat.
ResponEliminaBon poema per cuidar el planter poètic. ;)