"Veus aquella àliga?"
 |
| www.unclejoes.co.nz |
Dins del cervell hi ha el meu cor. I a l'inrevés. Passeja-hi, fes-ne relats encadenats. "Veus aquella àliga?" La felicitat.
PS.I al cel, els núvols mai sobrers. Bon dilluns :-)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
El que és segur és que cervell i cor estan molt connectats. Si un està dins de l'altre ja no ho sé, però si em centro només en temes fisiològics, és impossible, és clar. Que poc poètic que sóc!
ResponEliminaL'àliga i el calfred en veure-la, el cervell que identifica l'ocell i el cor que se'n fa ressò. Això és la felicitat, el pensar i el sentir.
EliminaGràcies per aquest primer comentari de dilluns, XeXu! :-)
Jo soc molt fan de les nous per les amanides. No em faig amanida sense. Li dona un toc cruixent i no es bacon xD
ResponEliminaJo també. Sense nous el meu cervell fóra un altre xD
EliminaEl dilluns mengem nous per postres. Vicenç, amb mitja closca i una goma sap fer guitarretes.
ResponEliminaCom que de youtubes no n'obro per falta de temps, m'agafo al dibuix o a la paraula.
Bona setmana, Cantireta.
Voldria sentir aquesta microguitarra fent un so deliciós entre postres i músics i poetes....
EliminaUna gran abraçada, mestra. Segur que en serà ;-)
convençuda estic que dins del cervell batega un cor
ResponEliminaHi ha un article a La Contra de La Vanguàrdia que en parla... Crec que quan el fem anar, les coses van molt millor.
EliminaHi havia un gran home que opinava el mateix que tu Cantireta, i deia a més que la gent, tothom pensàvem no només amb el cervell sinó també amb els peus, etc. Ell deia que pensava amb els peus, literalment.
ResponEliminaHi haurà i hi va haver qui es va burlar però a ell li la bufava, sabia que hi ha quelcom més que la materialitat de l'experiència científica.
Vicent
El sabater del meu fill diu el mateix. Crec que per això a alguns els surten durícies...
EliminaUna abraçada ben carinyosa ;-)
És que els sabaters saben molt, és ingenu pensar el contrari, no creus?
EliminaÉs clar, de les seues sabates, ;-)
EliminaEl xocant és que el meu comentari ha estat seriós, però que hi farem?
EliminaSempre amics des del barri de Russafa de València.
I ja et deixe, Vicent
Vicent, amic meu,
EliminaI és clar que sé que el teu comentari era seriós. Cada cop que fem una passa endavant, mesurada o no, la fem com si tinguéssim el cervell als peus. Cada cop que caminem, correm o envestim, també ho fem amb els peus. Tenia molta raó el teu amic, però també sabem que els peus fan durícies perquè suporten molt de pes (i maltractaments...)
Sempre ets benvingut a ca la cantireta, i no pateixis, que els teus comentaris afegeixen un punt de llum filosòfic a una sinyora feta de fang (que procura no esquerdar-se) ;-)
Apa, un petó ben fort!!
Els núvols mai sobrers, no. Els de març i abril, com grans creuers galàtics creuant el blau.
ResponEliminaI dins el cor-cervell el poema.
Salut.
Preciós aquest comentari. El meu cor-cervell t'envia un somriure amb molta energia.
EliminaCertament quan som feliços notem que les coses ens surten molt millor. Ens equivoquem molts cops al pensar que quan ens surten les coses bé, serem feliços perquè és totalment a l'inrevés.
ResponEliminaUna gran abraçada!
Sí, nena...la felicitat porta a fer coses bé, tot i que els que ens critiquen diuen que vivim en un món ideal.
EliminaUn petonarro, i una altra abraçada!
Cervells?
ResponEliminaOn?
:-) Tu i jo sabem que escrivim de cor...
EliminaIdò seny que de cervell en venen ( deià sa meva avia) . Amor ...a sa panxa a nés peus i per tot es cos.
ResponEliminaBesades i cosigues . :)
M'apunto a aquest comiat tan joganer....
Elimina:**
Poèticament, els sentiments són al cor, però si som pràctics veiem que només és un motor...Si és dins del cervell, tots contents!
ResponEliminaTambé pot ser la llibertat, no?
Petonets:)
El motor, Roser, són tots dos. Sense cervell no hi ha mà que doni l'ordre d'acaronar, ni sense cor hi ha carícia.
Elimina:-)
Dubto que el cervell i el cor vagin sempre d'acord, unes vegades el cervell aconsella coses que el cor no vol entendre. I viceversa.
ResponEliminaQuan hi van, el món es confabula per a que l'harmonia sigui reina per un dia. I en les meves classes, tothom aprén sense cansar-se...
Elimina:-)
Cervell i cor haurien de ser la mateixa cosa
ResponEliminaLa distància els fa fer feines ben diferents. Però sempre complementàries.
Elimina