S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 25 d’abril de 2014

POLS DOLCÍSSIMA

Sovint ho penso.

L’amor és com aquesta cançó

que ara escoltes.

És com tu i és com jo.

El veus passar,

saps que és aquí,

llunyà i dolorós alhora,

i no el pots haver,

però és dolcíssim

en la pols de l’aire. 


Jordi DORCA



PD. Per amor, la lletra en el paper; l'alè en el llavi; l'espurna en el vers. Tant d'amor, que em falten ulls per copsar-lo. 


17 comentaris:

  1. I see Fire.
    The Hobbit is in the air.

    ResponElimina
  2. Què bonic que ho heu dit tots dos!!!

    Petonets de divendres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercès, Lluna... hi ha versos que acompanyen una vida sencera.

      petons de dilluns.

      Elimina
  3. Aquest poema em té enlluernada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entrada al bloc sobre el que dius, estimada.

      :-)

      Elimina
  4. Com diu Dorca l'amor és dolç i dolorós, bellissim poema.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té talent per donar i vendre. És un crac de la poesia.

      :-)

      Elimina
  5. Bon poema... Dolç, en la seva complicadíssima senzillesa.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt dolç. L'amor també sembla més senzill, i és química pura.

      :-)

      Elimina
  6. És el dia a dia, i l'aire el fa anar d'aquí i d'allà, perquè tots en puguem gaudir...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tota manera, la neurona pròpia i la de qui rep l'afecte potser no ho veuen igual, estimar sempre suposa generositat.

      Un petó ben fort, nena.

      Elimina
  7. Respostes
    1. El llegeixo i el rellegeixo...si pogués fer un recull de poemes per recitar sobre l'amor, amb aquest acabaria el recital.

      Gràcies, maca.

      Elimina
  8. Sublim el poema d'en Jordi.
    Ara que tu, Cantireta, amb el teu comentari ens has deixat bocabadats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Jordi, en la seva poesia, m'eleva el pam necessari per a fer la vida digna de ser viscuda. Pel que fa a mi, volia resumir el que ell deia...

      Un somriure d'afecte molt gran, estimada....

      Elimina
  9. Un poema precioso, cuanta razón tiene, qué dulce y qué doloroso, qué droga tiene que a todos nos atonta...

    Petons.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!