TÀPIES

A les gàbies hi quedava bé, el llaç de plàstic rosa. Semblava, innocentment, que havíem fet un pacte amb la bellesa per a que la mort fos més noble. Algú sempre esmentava l'artista, a qui crèiem molt poc avesat a fer de pagès o de masover. De tota manera, el pare deia que els esgüells li foradaven les orelles, no pas les butxaques, mentre els llodrigons corrien esperitats, donant-se cops de cap contra les parets de ciment de les tàpies.