BESAR LA LLUM
 |
| Foto de la cantireta |
la quietud dels punts suspesos
que escriure no puc.
Si ets dolç en la pedra,
cap lletra es perdrà
damunt de l'alabastre que duc
com la pell,
si tota la bec, la veu,
si el silenci clava
la resposta de l'amor fidel.
Un bes, una saba sàpida,
l'estrofa que no sap
...
pòsit
inefable
de tu.
PD. Feliç Sant Jordi. Punxeu-vos amb les comes dels llibres, totes fondes faran sang literària.
No tens preu estimada amiga...
ResponEliminaJo he vist fotos teues, fotos que inspiren, fotos que surten de l'ànima...
Estic contenta: la mostres i l'acompanyes de la teua lletra, juntes van passejant i jo ben feliç!
Promet punxar-me amb totes les comes que trobe.
Gràcies per tot, per hores de somriures i moments que no oblide...
T'estime.
No ho puc evitar:
EliminaLa Cantireta fa fotos, fotos molt bones, jo les he vist!!!
I he passat unes hores amb ella!!!
I que tothom sàpiga que ella és meravellosa!!!
MERAVELLOSA!
I ens vam abraçar i besar molt!
EliminaI sóc feliç!
BON SANT JORDI A TOTHOM!
I em va regalar un llibre!
I la vull tornar a vore!
I ja me'n vaig...jajajajajaajaja...
I records del Pep!
EliminaJo també t'estimo.
Elimina:-)
Aquestes punxades, rai! Que tinguis un bon Sant Jordi
ResponEliminaDoncs amb la fotografia també te'n surts molt bé!
ResponEliminaSiguen benvingudes les punxades que fan sang literària.
Lletraferida fins al cor.
Elimina:-)*
crec que ja em punxo suficient, no crec que em faci falta punxar-me també amb les comes :P
ResponEliminaNo, Pons, no cal....però ens alegres la vida amb les teves fiblades iròniques :-)
EliminaFeliç Sant Jordi, Cantireta.
ResponEliminaPetons.
@---`---
Elimina:-)
Les grans coses a la vida són immesurables, invalorables, inefables, no es poden explicar ni comptar, són eternes com aquest xicotet i insignificant poema dins de la immensitat de la xarxa, però que arriba a quatre? cinc? vint? lectors, amb aquests en són prou.
ResponEliminaVicent
Ets el meu filòsof de capçalera :-)
EliminaUna abraçada, Vicent!