AU REVOIR, AMIE

del bloc del Joan Vigó 

Asseguda dins d'un llit

vora un(a) (gran) coma

espero el vespre en què el sol

amidarà la poma del pecat.

I s'exhauriran les ombres

i els seients sense homes,

i deixaré de pensar en el tot

d'allò que em conformava...

PS. De quan, un cop, seia lenta i expectant vora el llit d'una amiga en coma. La ranera de la mort encara em ronda les orelles...