amb traç vermell
Hi ha qui pretén comprar un bes amb una bonica metàfora, llogar la fidelitat d'un cor amb un bon vers. Però tu i jo sabem que l'amor escrit sobre el paper no val res si no és més enllà de les paraules.
Malgrat tot, escriu-me, amor, l'amor amb traç vermell; un amor de lletra lligada amb fil de llana per penjar-lo al capçal de la memòria, per desar-lo al calaix de les petites victòries. Que mai saps quan el necessitarem per poder sargir els dies en què, a deshora, se'ns forada la vida.
tot i ser conscients de la realitat quan la debilitat s'adhereix a la pell aquestes paraules amb traç vermell tenen la força suficient per aixecar l'ànim
ResponEliminaEm semblen paraules brodades a mà de tan delicades.
ResponEliminaL'Anna ja té un nou seguidor...
ResponEliminaGràcies i bon dia Cantireta :)
Doncs posem fil a l'agulla......
ResponEliminaÉs molt bonic, això. Em recorda una tasca que una psicòloga li va encomanar a una amiga: tenia relació, en aquell cas, amb l'autoestima. Però això és una altra història...
ResponEliminaM'agrada la idea d'aquest calaix, testimoni d'eixes petites victòries (sinceres, millor).
Vicent
De totes les maneres jo pense que un minut, un vers, una paraula o un instant que algú diposite en nosaltres o com diuen els més coents, invertisca en nosaltres ja és un triomf de l'amor, que pot ser amistat o amor, però sempre amb l'escolta. Diu Lacan que les dones volen ser escoltades i tots tenim una dona o un home al damunt, tots volem ser escoltats, tant com que algú ens faça un xicotet vers o ens il·lumine amb una paraula, Dalí deia que parlaren d'ell tot i que fóra malament, l'amor, l'odi, l'estima són tots fills d'un mateix pare.
ResponEliminaUna abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic, València
Vicent
Doncs per a mi no hi ha més amor que l'escrit sobre el paper.
ResponEliminaui quan de sucre >_<
ResponEliminaPreciós. Vaig a veure el blog de l'Anna.
ResponEliminaQuanta bellesa en la teva madeixa poètica!
ResponEliminaImpresionat!!!
ResponEliminaVaig a llegir-la