POLS DOLCÍSSIMA
Sovint ho penso.
L’amor és com aquesta cançó
que ara escoltes.
És com tu i és com jo.
El veus passar,
saps que és aquí,
llunyà i dolorós alhora,
i no el pots haver,
però és dolcíssim
en la pols de l’aire.
Jordi DORCA
PD. Per amor, la lletra en el paper; l'alè en el llavi; l'espurna en el vers. Tant d'amor, que em falten ulls per copsar-lo.
I see Fire.
ResponEliminaThe Hobbit is in the air.
Tolkien becomes ethereal...
EliminaThanks :-)
Què bonic que ho heu dit tots dos!!!
ResponEliminaPetonets de divendres
Mercès, Lluna... hi ha versos que acompanyen una vida sencera.
Eliminapetons de dilluns.
Aquest poema em té enlluernada...
ResponEliminaEntrada al bloc sobre el que dius, estimada.
Elimina:-)
Com diu Dorca l'amor és dolç i dolorós, bellissim poema.
ResponEliminaVicent
Té talent per donar i vendre. És un crac de la poesia.
Elimina:-)
Bon poema... Dolç, en la seva complicadíssima senzillesa.
ResponEliminaSalut.
Molt dolç. L'amor també sembla més senzill, i és química pura.
Elimina:-)
És el dia a dia, i l'aire el fa anar d'aquí i d'allà, perquè tots en puguem gaudir...
ResponEliminaPetonets.
De tota manera, la neurona pròpia i la de qui rep l'afecte potser no ho veuen igual, estimar sempre suposa generositat.
EliminaUn petó ben fort, nena.
És boníssim!
ResponEliminaEl llegeixo i el rellegeixo...si pogués fer un recull de poemes per recitar sobre l'amor, amb aquest acabaria el recital.
EliminaGràcies, maca.
Sublim el poema d'en Jordi.
ResponEliminaAra que tu, Cantireta, amb el teu comentari ens has deixat bocabadats.
El Jordi, en la seva poesia, m'eleva el pam necessari per a fer la vida digna de ser viscuda. Pel que fa a mi, volia resumir el que ell deia...
EliminaUn somriure d'afecte molt gran, estimada....
Un poema precioso, cuanta razón tiene, qué dulce y qué doloroso, qué droga tiene que a todos nos atonta...
ResponEliminaPetons.