S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 16 d’abril de 2014

UN QUART I MIG

bronzo clamant al cel ;-)


Pere Quart diu:

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits, 
que treballen de nits.


A classe diuen:


L'escultura
diligent ens procura
una figura
per a cada cultura.
Si les broques
ja no treballen les roques,
"Guaita'ls, kebufons!",
rats amb ales... "Collons!"

4 comentaris:

  1. Sí, la realitat és un conjunt de coses, animals, plantes o persones que cadascuna té el seu símptoma i hi ha sempre una tapadoreta per a cada caçoleta que diuen ací a València, cal que hi haja de tot en el bon sentit.

    Una abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
  2. Un bon contrast entre aquests dos poemes, sempre és agradable una mica d'humor...
    Petonets.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!