Ves al contingut principal

Un gos al balcó

Hi ha un gos, al balcó.
Un udol de negre brillant,
un pèl sobre pèl, d'aigua
que diuen cobra peixos morts
en altres continents. Escates.

Ara, un gos i una cadira.
I una persiana, persona
que es replega i s'esquerda
perquè l'amor no és humitat,
un excés en podreix el cos.

Deslligo la corda que amida
gos, cadira i persiana.
El zel de mostrar 
allò que (tot i) no vol ser evident...

PS. Per a "Les més valentes". Gràcies, noies... :-)***

Comentaris

  1. Un gos negre al balcó? Deu ser l'Ànima...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Ostres, una peça tan seductora com desconcertant. Em sembla que hi ha un gos i unes claus amagades en algún lloc.
    Salut.

    ResponElimina
  3. un gos negre al balcó una persiana i un zel .....críptic però bell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són imatges de la por a mostrar el que hi ha de veritat en la noblesa del gos, la casa i la discapacitat.

      Mercès! :-)

      Elimina
  4. L'udol d'un gos sempre gela la sang.
    Bell i enigmàtic poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord. La nostra sempre et fa saber que hi és... sense corretja.

      Gràcies.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX