CALVARI

De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982

"Sinyora Dolós.....sinyora Dolós....!!! Vingui, vingui....!! Corri!!!" La sinyora Dolós deixa de marcar xifres a la caixa registradora, es treu els mitons que la resguarden del fred i dels penellons, es mira amb recança l'estufeta de sota el mostrador i s'apressa per a veure què li passa a la Consol. Des que la Consol ha entrat a treballar a la ferreteria "Calvari, La Clau" que només hi passen coses estranyes. Un dia una torradora va treure unes llesques de pa integral ben torrades del seu interior. La melmelada va córrer a càrrec de la Consol, que va convidar la Dolós a esmorzar. "Vingui, sinyora Dolós, guaiti....quin goig...." Ja ho sap prou, que la Consol viu sola i que la nevera de la seva cuina té uns paquets molt sospitosos amb una flaire a ranxo de gos que tira d'esquenes. La Consol també sap que la ferreteria està expirant, que els envien cartes amenaçadores (no arriben mai al seu destí, ni al taulell, totes les cartes passen un control exhaustiu fins a les mans venoses i blaves de la Dolós) i que els del banc ruixen amb arsènic els racons més foscos de la ferreteria, per si als escarbats se'ls acut menjar-se les últimes existències de sabó, o a les formigues viure dins d'un hule de fa mig segle. I a pesar de tot això, i de la migrada llum que entra pels vidres enteranyinats de la ferreteria, cada dia hi ha una raresa digna de ser comentada durant 3 minuts i escaig. Aquest matí, mentre la Consol endreçava uns setrills que el traspassat pintor Subirachs havia encarregat per un dinar a casa seva, i que mai havien tingut l'oportunitat d'amistançar-s'hi, una estufa catalítica s'havia engegat sense que ningú se li atansés. El quadre on es veu el pare de la sinyora Dolós (ambdós patien de torticoli) ha quedat penjat perfectament, i la cara del pare de la propietària transmet alleujament. La taula dels esmorzars (tasses esquerdades, sucre amb mosques fossilitzades, culleres rovellades, ganivets que no esmolen ni l'enginy d'un TN post-apocalíptic) està parada per a rebre-les. La Consol està acostumada a fer i deixar fer. La feina és un mal menor, tenint en compte la vida que l'espera quan arriba als 45 m2 del 4rt pis sense ascensor i habitat per amics amb demència i discapacitats vàries. Ha esgotat tots els trucs de màgia que se sabia. Ha demanat sisplau-perfavor als del banc que esperin un dia més, un sol dia. "Dolós, què fas que tardes tant?"  Dolós s'acosta a mirar aquella taula pantagruèlica, amb espelmes i pètals de rosa. "Olora...te'n recordes?...ara fa tant de temps...." Tanca els ulls amb força.

Al diari, els feligresos del bar del davant llegeixen en veu alta: "La Ferreteria "Calvari, La Clau" ha tancat definitivament les seves portes el divendres 21 de novembre de 2014. A l'interior s'hi ha trobat els cadàvers de les propietàries amb un fort cop de martell al cap. Els investigadors escorcollen la ferreteria per a trobar l'arma mortal, de moment sense èxit ja que era completament buida d'existències en el moment de trobar-hi els cossos sense vida."

PD. Clau reblat per a la participació d'aquest mes a Relats Conjunts.