Ves al contingut principal

Caos eròtic

Perquè la veu em duu a la posta, i la lluna d'avui era el rovell de la teva damunt la meva, i perquè la rialla és riell de vestits cenyits negres...perquè la pell és blanca tant a l'hivern com damunt de les sorres... uns haikus que no cuinaràs, però et couran poc a poc. Repassa les síl·labes, com ho faries amb els marges...



desglaç de pell
cirereta d'arboç
sucre, mugró

abans, un bes
prens el cafè de prop
sóc tassa adient
quin goig el gust!
restar el plat. Cullera,
sense dents...

Comentaris

  1. Les arracades.
    Una tendra carícia
    quan no són llises.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una arracada?
      Penjo un petó
      de la turgència
      de la pell urgent.
      No li cal parella.
      Em diu sí, segella'm.

      :-)

      Elimina
  2. Aspres per fora, dolces per dintre, delicioses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la poeta, si es desvesteix adientment.

      ;-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX