Abans d'ahir...
...vaig patir un matí dolent, un comentari nefast, un telèfon estúpid.
Tot i així, continuo posant bombes fètides on només calen flors de plàstic. Sí que a cap dels altres hospitals que acostumem a freqüentar no ens tracten així. I cal reflexionar, ja que els altres són públics, i aquest NO. I per les vegades que hi he d'anar, prefereixo tornar a la cua dels indignats amb llicenciatura, especialització i MIR, que intenten escoltar a pesar de tot i tractar-nos com persones, als que són elitistes i es creuen que pagant, Sant Pere cura. En altres temps, quan per tot havia de demanar autoritzacions fins i tot per treure sang, creia que el sistema sanitari anava per aquest camí, el de les mutues privades. Amb el temps, quan va haver de caldre retornar a la SS, aquesta ens comforta i ens anima, i ens cura en el que pot. Des d'aquí, un reconeixement ben sincer al Dr. Flores, la Dra Castelló, el Dr. Macaya, el Dr. Solé, la Dra. Sancho, el Dr. Cahuana, i tot el personal de l'ortopèdia.
I un petonàs per a la meva filla, que em posa a lloc quan llenço testos als caps que no toquen.
Tot i així, continuo posant bombes fètides on només calen flors de plàstic. Sí que a cap dels altres hospitals que acostumem a freqüentar no ens tracten així. I cal reflexionar, ja que els altres són públics, i aquest NO. I per les vegades que hi he d'anar, prefereixo tornar a la cua dels indignats amb llicenciatura, especialització i MIR, que intenten escoltar a pesar de tot i tractar-nos com persones, als que són elitistes i es creuen que pagant, Sant Pere cura. En altres temps, quan per tot havia de demanar autoritzacions fins i tot per treure sang, creia que el sistema sanitari anava per aquest camí, el de les mutues privades. Amb el temps, quan va haver de caldre retornar a la SS, aquesta ens comforta i ens anima, i ens cura en el que pot. Des d'aquí, un reconeixement ben sincer al Dr. Flores, la Dra Castelló, el Dr. Macaya, el Dr. Solé, la Dra. Sancho, el Dr. Cahuana, i tot el personal de l'ortopèdia.
I un petonàs per a la meva filla, que em posa a lloc quan llenço testos als caps que no toquen.
Hehe, per la part que em toca i és que per casa corre personal esforçadíssim que treballa en hospital públic et puc dir que els professionals que hi treballen (almenys a nivell de metges) en general tenen un nivell molt i molt bo.
ResponEliminaAltra cosa és que posin els mitjans per a que ells puguin fer la seva feina amb eficàcia i amb l'atenció que es mereix el pacient.
El problema de la pública no és de personal, és de mitjans. A la privada hi acaben els prepotents que no van poder passar un MIR. O les eminències que acaben marxant del país.
ResponEliminaHola, passava per aquí... A mi em donen molta més confiança els metges de la SS que els de la mútua i la part bona que podrien tenir, la de atendre més ràpid i amb menys molèsties és també qüestionable. Ahir mateix, per una urgència gàstrica els de la mútua m'enviaven a 4 superhospitals que em queden a la quinta forca de casa, al final vaig decidir anar a l'assistència continuada del barri i en un tres i no res m'ho van solucionar amb molta eficiència.
ResponEliminaTant a privada com a pública hi pots trobar grans professionals i bona gent, atenta i educada. El problema és que, com en qualsevol feina, tant a un lloc com a l'altre també t'hi trobes ineptes.
ResponEliminaJo com en XeXu... a tot arreu pots trobar de tot!
ResponEliminaOstres, doncs jo a la meva mare també li faig això de posar-la a lloc quan es queixa massa!! No en el cas que dius tu dels hospitals, però sí quan anem a botigues i al preguntar alguna cosa en català, la dependenta en castellà li diu quèeee? o si algú es cola a una cua...la "lia parda"! I a mi em fa morir de vergonya...ai les mares! ;)
ResponElimina