Doble moral

DOBLE MORAL

"Incapaç", em rius, com un retret,
com una efusió en una vibracióscil·lació.

Mentre miro el teu bolígraf inert
recupero l'alè perdut i el glamour
- vertader, inesgotable, salaç-
qu'em feia escoltar-te com de soltera.
"Jo! Tu!", una boca on tots hi són retratats
del que era minestra i cullera i plat.
Repàs. No, no pas. Abans no. Ara.

Ara, amb la lletra esparsa, deslligada
i enemiga d'ella mateixa ( utillatge de guerra )
és com si et veiés els dissabtes,
rera el fons del cul de les ampolles,
dins el coll de vidre de les ampolles,
i et beus el present pel broc gros,
cargol, petxina i esvalot. Enteniment?

Impenitent.

15 de juny del 2011