A(MO)RANYA
A(MO)RANYA és una expressió trobada per mi, inspirada en la cançó "Lullaby" dels The Cure, passada pel tamís de l'eròtica del poder segons la perspectiva de l'aranya, que fóra jo...
T'abraçaria amb segones,
entre gemecs i teranyines,
cobert de mi mateixa, salivat,
pendent de la transparència del fet,
amorosament greu ( intens ).
Quin disbarat malbaratar-te
per altres, geloses de la cacera!
I el sexe, obert només a estones,
on xuclo a pleret del teu cau,
amagat, llèpol, intens.
Sí, t'afillo i et filo sense ulls,
reservo el t(r)acte per al pa i el suc;
et miro als ulls i m'implores, galant,
el bes del captiu que mor al matí.
I jo ric, t'encalço i et fito, intens.
Quin plaer saber-te convidat,
tovalla, cobert, únic plat!!
19 de març del 2011
Collons! Un poema d'amor golafre fet per una aranya... no sé si seria un gènere que triomfi massa... les aranyes no tenen massa bona premsa.
ResponEliminaBonica cançó ! i original cantireta...no la coneixia!
ResponEliminaMira, que m'agafa com un calfred...
ResponElimina:) no és que jo tingui molta mania a les aranyes, però les teranyines... ecs...
La golosia i la luxuria s'ajunten en aquest bell poema per a fer-nos veure que en l'amor i el sexe rau la vida, el camí, que farem tots o gairebé tots fruint de cada estació, de cada plec dels cossos de la nostra estimada.
ResponEliminaUna forta abraçada
Vicent.
En Robert Smith ja està tremolant... ara, no sé si perquè té por que li prenguis el lloc o de veure unes aranyes tan "atrivides"!
ResponElimina