Pau, Peace, Fred.
Per a l'Amy Winehouse, de qui tinc el seu multipremiat "Back to black". M'ha fet posar la pell de gallina en tots els cops que l'he sentit. Descansa en pau.
Per als que han mort a Oslo, que pregunten "Perquè?" L'única resposta és "No ho sabem". La de l'assassí, evidentment, no és cap resposta sensata ni convincent. Almenys, per als que creuen que es pot viure en pau sense molestar a ningú. Pau per a vosaltres també.
No és que m'agradés massa la música de Winehouse, però sempre commociona veure que un artista tan jove perd la vida per culpa de les drogues. I respecte a la desgràcia d'Oslo, senzillament no ho entenc, no puc dir res...
ResponEliminaNo coneixia molt al personatge, però no comprenc com una dona de 27 anys amb èxit pot ficar-se al món de les drogues i acabar d'aquesta manera.
ResponEliminaAllò d'Oslo és molt menys comprensible encara.
És tant difícil això de Pacem in terram...
ResponEliminaL'Amy, doncs què vols que et digui, a mi, fora 2 o 3 cançons no em feia massa fred ni calor i, personalment (i és la meva opinió personal) crec que ara se la mitificarà i voldrà posar al mateix nivell que els altres artistes que van morir a la mateixa edat i que, sincerament, crec que van demostrar molt més que no pas ella.
ResponEliminaD'altra banda, va jugar amb foc i es va cremar. Així que tampoc no és que l'hagi sentida massa aquesta mort.
No treu, però, que sempre que una persona jove se'n va deixi certa sensació d'estupor.
Respecte a Noruega, això sí que és una animalada, una pena descomunal, una cosa per la que mai, mai, mai de la vida sabré trobar una explicació.
hola cantireta, és cert que la amy era una gran veu és una llàstima que la vida l'hagi portat a aquest trist final, tot i que com molts altres cantants llegendaris és una manera de perpetuar la seva aportació a la música.
ResponEliminaEl tema de noruega és ja tan trist que no hi ha paraules...
en fi, ja que t'has ofert a fer -me de traductora preparat perquè aviat et donaré feina !!!
una abraçada i fins aviat
joan