Piscina!

PISCINA

T'assec a la falda.
Hem arribat des de casa,
magres de l'esforç, convençuts de l'enrenou
i dels cossos abellits per olis estrangers.
Ens hem dut amb senzillesa,
amb silenci gens monacal,
amb la roda del canvi d'estat
que suposa alterar la rutina de l'ordre.

Dins de l'aigua
tots som u, i ho sabem.

Escolto l'avenir, que de moment
roman sord a la meva impaciència.
Ens esquitxen, ens saluden.
"Si la barqueta..." sense por, valents
en el budisme improvisat de la tarda,
dissolts dins del toll infantil.

Hem berenat.

D'esquitllentes veig com les orenetes
glopegen un bec d'aigua clorada,
i es fan creus del gust, tan revell,
de l'estiu de sempre.

Montserrat Aloy i Roca
16 de juliol del 2011