Passa al contingut principal

SOMIAR DESPERTA, PRESA 2

La Renfe ens hauria de fer un monument per permetre que molts i moltes vulguin un vagó per ells solets a l'estiu, en estacions sense fantasmes, per a gaudir de la companyia.... Mentre no passa, la lletra del senyor Phil Collins ens transporta a un crescendo memorable... tanqueu els ulls, somieu... és gratis... ( La Cantireta prefereix un altre partenaire, lo Tom Cruise no me fa gaire lo pes...)

PD. La pel·lícula és "Risky Business", i la senyora despampanant se diu Rebecca de Mornay. 

Comentaris

  1. Què hi ha més romàntic que un vagó de renfe? No responguis, es una pregunta retòrica xD

    ResponElimina
  2. Sí, i tant, on trobaries més romanticisme que en les sotragades, les pintades de les parets, els llums que fan pampallegues, l'amenaça d'un revisor que sembla tret del postfranquisme i que acostuma a parlar en castellà... Jo també preferiria un altre partenaire

    ResponElimina
  3. La nit d'amor més llarga era la del "Sevillano".
    Aquell tren que en els anys seixanta anava d'Andalucia a Barcelona carregat d'immigrants i trigava dos dies a arribar.
    L'amor a l'AVE ... com els conills :)

    Bon dia Cantireta.

    ResponElimina
  4. hahaha, quanta vida i desig pot haver dins d'un vagó de tren

    ResponElimina
  5. ja ho diuen que el traca ta del tren posa molt.....

    ResponElimina
  6. sabies que la Rebeca de Mornay va ser a principis dels 90 la parella de Cohen i que va participar molt activament a la creacio del The Future....

    ResponElimina
  7. Jo si he d'anar amb un partenaire, vull que me'l canviïn... A mi de joveneta m'encantava viatjar en tren, quan compràvem un quilomètric i tiràvem milles...I també lligàvem!!!
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars